El Govern calcula que la futura llei de serveis funeraris permetrà reduir un 30% el cost mitjà dels enterraments a Catalunya. Així ho ha anunciat aquest dimarts després d'aprovar la memòria preliminar de l'Avantprojecte de llei que ha de regular el sector. El text, que s'exposarà a consulta pública aquesta mateixa setmana a través del web http://participa.gencat.cat, vol revisar la normativa actual i ser un revulsiu de manera que afavoreixi una situació de competència efectiva en el mercat dels serveis funeraris, que eviti situacions de monopoli, facilitant l'entrada al mercat de nous operadors que incrementin l'oferta i rebaixin els preus, tot garantint la qualitat dels serveis.
En aquest sentit es proposa treballar en una triple direcció: afavorir la competència efectiva entre les empreses que ofereixen aquests serveis, obrint l'entrada al mercat de nous operadors; vetllar pel benestar dels usuaris, tot assegurant que puguin disposar d'un major grau d'informació sobre l'oferta de serveis funeraris, i reforçar la seguretat jurídica amb un marc normatiu més clar i harmonitzat.
El text aprovat avui, en el qual han treballat conjuntament els departaments de la Presidència, de Governació, de Salut, i de la Vicepresidència, i d'Economia i Hisenda, conclou que, d'acord amb diversos estudis realitzats per diferents organismes i entitats (l'ACCO, l'OCU, el Síndic de Greuges o la CNMC), el sector dels serveis funeraris a Catalunya es caracteritza per un grau reduït de competència i transparència; una manca de llibertat d'elecció per part dels consumidors; i l'existència de preus excessivament alts i que de mitjana poden arribar a superar els 6.000 euros a Barcelona, la qual cosa la situa com la ciutat amb els serveis funeraris més cars.
Segons els mateixos estudis, el problema de la manca de competència deriva, en part, del marc normatiu vigent que data de finals dels anys 90 (Llei 2/1997, de 3 d'abril, sobre serveis funeraris; Decret 209/1999, de 27 de juliol) i el conjunt d'ordenances municipals que no s'han adaptat als canvis legals introduïts en el marc de la liberalització dels serveis funeraris.
Una segona problemàtica rau en el fet que la mateixa legislació ha situat la figura del tanatori com un factor estratègic per competir en el mercat, ja que vincula la prestació d'aquest servei amb la resta de serveis funeraris, la qual cosa genera situacions de monopoli en l'àmbit local. Així, l'empresa que no disposi d'un tanatori té poques, o nul·les, oportunitats d'accedir i mantenir-se en el mercat. També les ordenances municipals estableixen molts requisits en forma de barreres d'entrada per a potencials competidors com, per exemple, comptar amb un nombre mínim de vehicles autoritzats i de fèretres, un personal determinat o una experiència mínima en el sector, entre d'altres. Actualment a Catalunya hi ha 294 tanatoris: 144 de privats i 150 de públics, dels quals 101 han delegat la seva gestió mitjançant concessió a una empresa privada.
Finalment, els estudis també destaquen que els usuaris disposen de poca informació respecte al funcionament del sector. En primer lloc, per falta d'experiència. I, en segon lloc, per les condicions personals, emotives i psicològiques en què es troben a l'hora de prendre la decisió sobre la contractació dels serveis. Per aquest motiu, moltes vegades acostumen a sol·licitar el conjunt de serveis a una mateixa empresa, que normalment està establerta en un àmbit geogràfic de proximitat. També, que el fet que gran part de les defuncions es produeixen en hospitals o geriàtrics, fa que aquests centres es converteixin en punts principals d'accés a la demanda dels serveis funeraris.
Segons la memòria aprovada avui, algunes empreses funeràries podrien aprofitar aquesta circumstància per dur a terme conductes irregulars per captar clients que afectarien l'àmbit de la competència. Com també ho és l'existència de paquets de productes i serveis que ofereixen amb "caràcter obligatori" algunes d'aquestes empreses, de manera que redueix el ventall d'ofertes i d'informació que reben els consumidors. S'estima que la posada en marxa de la futura llei podria suposar una reducció del 30% del cost mitjà dels enterraments a Catalunya.
Per posar solució a tota aquesta problemàtica, el Govern considera que la millor opció és articular una nova llei que derogui la Llei 2/1997, revisar el règim sancionador i fixar un termini per a l'adaptació de les ordenances municipals a la nova legislació.
La memòria preliminar també preveu la possibilitat d'impulsar altres mesures no normatives, però sí complementàries com ara la creació de nous tanatoris de titularitat pública; o promoure campanyes de difusió d'informació sobre l'oferta de serveis funeraris a través dels ens locals, entre d'altres.
La memòria preliminar que ha aprovat avui el Consell Executiu, amb material de suport, serà exposada a consulta pública aquesta mateixa setmana a través del portal de la transparència http://participa.gencat.cat/, creat per facilitar la implicació dels ciutadans en les tasques de govern. D'aquesta manera, i fins el 30 de setembre, la Generalitat recollirà les aportacions i suggeriments de particulars, associacions, institucions, operadors i empreses del sector.
Aquesta és la primera vegada que s'exposa en aquest portal la memòria preliminar d'un avantprojecte de llei. Sí que s'han recollit, però, altres iniciatives o processos participatius com el dels treballs per desenvolupar l'economia col·laborativa a Catalunya o per recollir aportacions sobre la iniciativa de la Reforma Horària, entre d'altres.
