Figueres

La vida del mític bar Universal ressuscita en format literari

Francesc Montseny, un dels fundadors, recorda sense nostàlgia allò viscut en aquest local de la nit barcelonina

21.12.2016 | 09:26
L´autor va viure en primera persona tot allò que explica

Després de 'L´home sense logos', on Francesc Montseny (Balaguer, 1950) reflexionava sobre la societat del benestar i la vida, l´autor, instal·lat a Figueres amb el tombant de segle, torna amb la història de l´Universal, el bar mític de la nit barcelonina, visitat per intel·lectuals, gent maca i de l´alta societat, que va viure una dècada prodigiosa (1985-1995). A 'Universal. Barcelona, la ciutat entusiasmada', que s´obre amb un pròleg d´Oriol Bohigas, ­Mont­seny hi bolca records agredolços viscuts en primera persona. De fet, ell va ser-ne el director i un dels fundadors junt amb quatre socis més.

Quan l´Universal va tancar ("ens van tancar", puntualitza Montseny) van fer un intent d´obrir novament al Raval, però no va funcionar. "Vaig perdre molts diners però, a canvi, aquell any vaig dinar cada dia amb Joan Brossa", comenta satisfet Montseny. Què va fer que l´Universal tingués tant d´èxit ja des del mateix dia de la inauguració (hi van passar un miler de persones) i en aquell emplaçament, el carrer Marià Cubí, una zona envoltada de locals més aviat foscos? "A més de ser un bar, volíem que s´hi poguessin fer coses, pensàvem que la cultura canviaria el món", diu l´autor.

Moments històrics
L´Universal era un bar de grans dimensions, sense escenari, amb escala interior i amb molts elements improvisats. Només cal dir que el dia de l´obertura es va haver de llogar, fins i tot, l´equip de so. "Ja no teníem peles el primer dia, per això a la part de dalt no hi havia res", riu Montseny, que afegeix que va ser el primer bar "a tenir porters, de nou improvisat".

Malgrat tot, l´Universal va reeixir, en part, i als inicis, per les coneixences del fotògraf de moda, Toni Riera. "Va ser tan gros que va ser màgic", resumeix Montseny, que assegura que l´activitat, els tres primers anys, va ser frenètica: "sortíem a un concert, una presentació i un acte a fora, a la setmana". Entre aquests van succeir-se moments històrics com el cinquè aniversari de Quaderns Crema amb la presència del poeta J. V. Foix que "va ordenar ballar amb la més maca i brindar pel brogit que fa el jovent". També, a l´Universal es van trobar Tarradelles i Pujol, per la celebració del número 100 de la revista El Temps. Així, per allí passaren coneguts tan diversos com Agustín Goytisolo, Flotats, Mariscal, Vicenç Altaió i les presentacions dels números d´Àrtics, també Matt Dillon, Claudia Schiffer i Miguel Bosé ("tot el local es va desmadrar") així com la infanta Cristina, que venia amb una amiga, mai per destacar i acompanyada pel guardaespatlles vestit d´Armani".

"No he sentit gens de nostàlgia en escriure aquest llibre; jo faig literatura i ciutat; és, però, una memòria diferent de la del Permanyer, ha estat un exercici sociològic", reconeix Montseny, que no entén encara ara com pot ser que no s´hagi parlat més de l´Universal. L´autor, però, ho té molt clar i ho confessa, impressionat: "arriba un moment que els records ja no són notícies del passat, sinó que la realitat ressuscita, és quasi miraculós".

Emigrar a terres empordaneses
L´any 2000, Francesc Montseny s´allunya de Barcelona i emigra a l´Empordà, primer a Cadaqués, on tenia residència, i, més tard, a Figueres, on ha trobat el seu recés per reflexionar i escriure. Aquí, diu, ha connectat novament amb l´ambient dels seus orígens, arrelats a Balaguer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema