Deia Josep Pla que, per sort, "hi ha persones una forma o altra de memòria, excitada generalment pels papers dels arxius (....) Si no existíssin aquestes persones, en aquest món no hi hauria res, absolutament res". Així és com el fill del desaparegut cronista de Figueres, Josep Maria Bernils i Mach, va descriure el seu pare en l'acte acadèmic d'homenatge que la ciutat va retre ahir al vespre a l'historiador. Davant d'una vuitentena de persones, l'exalcalde de la ciutat, Eduard Puig Vayreda; el president de l'Institut d'Estudis Empordanesos, Pere Gifre; i els periodistes, Emili Casademont i Josep Maria Bernils Vozmediano van recordar la important aportació que el cronista ha fet a la ciutat i van insistir que la seva valuosa tasca d'investigació "difícilment es podrà igualar".
"Va deixar un llegat que sempre convindrà consultar", va destacar Casademont. Un llegat que tots van reconèixer-li i que passa pels incontables articles i més de desenes llibres divulgatius que Bernils va deixar per a la posteritat, després de la seva mort aquest estiu fruit d'una llarga malaltia. Era una persona honesta i humil. Així és com tots els ponents el van definir assegurant que és precisament aquesta qualitat la que no va deixar que perdés fins al darrer moment la seva curiositat i "l'amor per la ciutat". Puig Vayreda va voler destacar també la inquietud intel·lectual que sempre va acompanya el cronista i va explicar, a mode d'anècdota, que "tots li havíem sentit dir alguna vegada que ell no pretenia fer una altra cosa que fer crònica de la ciutat i deixar -hi documents útils".
El company, amic i també col·laborador de Diari de Girona, Emili Casademont, va insistir també en la gran vàlua del desaparegut cronista i en la "plena" activitat que el va acompanya molt més enllà de la jubilació. El seu fill, el també Josep Maria Bernils, va mostrar la faceta més propera de l'historiador i va citar una notes que ha trobat recentment que revelen que, amb només set anys i en un país convulsionat per la postguerra, ja apuntava el seu interès pel món periodístic. Va ser ell qui va assegurar que el seu pare era una d'aquestes persones amb una extraordinària memòria, de qui Pla parlava.
Una llarga trajectòria
Bernils, que va nèixer a Figueres l'any 1929, va publicar més de 40 lllibres divulgatius i va ser distingit amb el títol de Ciutadà d'Honor de la ciutat. Va publicar setmanalment a Diari de Girona articles relacionats amb la història de la capital altempordanesa des de l'any 2000 i fins el 22 de maig d'aquest any, mentre la salut li ho va permetre. Bernils va entrar a treballar a l'Ajuntament de Figueres amb 17 anys, i es va jubilar als 64. Al llarg de la seva trajectòria professional va publicar més d'una quarantena de llibres sobre la història local, i va escriure centenars d'articles a Revista de Girona, Ampurdán, Setmanari de l'Alt Empordà, del qual en va ser cofundador, Canigó, Hora Nova, Els Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.
Va convertir-se en cronista oficial de Figueres l'any 1989. En una entrevista publicada el passat mes de gener, Bernils recordava que havia començat a interessar-se per la història local als 18 anys, tot assenyalant que la primera entrevista de la seva vida la va fer al pintor Ramon Reig, que en aquell moment era el director de l'Institut Ramon Muntaner. A partir de llavors, el director d'Ampurdán va dir que li havia agradat l'entrevista i li va demanar que en fes una cada setmana. I així ho va fer, sota el títol de "Dígame Usted". Una anècdota que també va recordar ahir el president de l'Institut d'estudis Empordanesos, Pere Gifre, en una intervenció en què va assegurar que si l'ens és on es troba avui dia és gràcies a la figura de Bernils. D'ell també va dir que no era un historiador convencional. "No citava les seves fonts però no calia perquè ell era la font", va afegir.
En un acte ple d'emotivitat i amb la presència d'exalcaldes i amics de Bernils es va voler, en paraules del batlle Santi Vila, "fer un exercici de memòria i reconeixement a una persona que estimava la ciutat i que estava absolutament compromesa amb la cultura".
