La recaptació de la caminada solidària contra la violència de gènere del passat diumenge 19 de novembre de Roses, s’ha destinat al projecte d’habitatge Dones Supervivents de la Fundació SER.GI. És un dispositiu d’habitatges d’inclusió específic per a dones soles o famílies monomarentals que es troben amb dificultats per poder inserir-se normalment després de la seva estada en cases amb recursos especialitzats per a dones que han patit violència masclista. Lluís Puigdemon, director de la Fundació fa balanç del primer any de vida del projecte.

Com sorgeix el projecte Dones supervivents?

El projecte està a punt de fer un any i va néixer davant la demanda que se’ns plantejava des d’altres recursos que hi ha dins l’àmbit de província per donar resposta a dones que han passat per processos d’acollida en projectes per a dones maltractades i que han acabat aquesta estada. Llavors fa falta un espai, un habitatge, on poder atendre aquestes persones que surten d’aquesta primera acollida sense una feina, a vegades, o amb uns ingressos molt baixos i no poden fer front al que suposa tenir un habitatge, pagar lloguer i subministraments per al manteniment d’aquest habitatge. De vegades, a més, hi ha unes càrregues al darrere que no permeten que aquesta dona pugui treballar la jornada sencera o que encara ara estigui patint les conseqüències de tot el procés de maltractament.

Quin és el suport de la Fundació en aquest projecte?

Ens semblava que des de la Fundació, ja que fa més de deu anys que tractem amb el tema de l’habitatge a comarques de Girona, podríem oferir un habitatge amb aquestes característiques amb un acompanyament social i educatiu darrere per donar tot aquest suport que necessita la dona en aquests casos, sobretot reforç a l’autoestima, a buscar una feina, perquè pugui refer la seva vida, reforçant la seva autonomia.

Quin perfil tenen les dones que se’n beneficien?

El projecte en si es diu Dones supervivents, perquè són dones que han sobreviscut al maltractament i que, per tant, no han sigut víctimes mortals d’aquest maltractament. És una realitat que queda amagada i silenciada perquè un cop la dona sobreviu a aquesta situació, queda amagada per preservar la seva protecció, però la vida continua. Quan aquesta dona ha de tornar a la vida normalitzada, aquesta et demana que facis front a uns ingressos i no tothom pot. Si no té possibilitat de rebre ajuda d’algun familiar que l’aculli, i quan no és perillós que pugui tornar al seu municipi, se li ofereix la possibilitat de donar continuïtat a l’habitatge a través d’aquest projecte. Generalment, les notícies que surten són de les víctimes, tant de dones com dels seus fills i filles, però no surten mai les xifres de dones que han estat supervivents d’aquesta situació, que existeixen.

Quants habitatges té ara la Fundació?

La idea és tenir quatre habitatges. Ara en tenim dos amb quatre dones, amb càrregues familiars dues d’elles. Tenim un conveni signat amb dues entitats que són les que deriven aquestes persones. Prèviament hi ha hagut una orientació amb aquestes entitats i després treballem amb els serveis socials del barri on hi ha ubicats aquests habitatges, que són a Girona.

Què preveu l’ajuda que se’ls ofereix?

Elles paguen part del lloguer i subministraments. Són pisos moblats amb parament de la llar, però no s’hi preveu ni l’alimentació ni el vestir. Això es pot cobrir a través de serveis socials o d’una altra entitat al territori que permeti complementar les necessitats i demandes d’aquestes dones.

Com es financen els habitatges?

Fem activitats al llarg de l’any per aconseguir fons i mantenir el projecte i demanem subvencions. Diumenge es va fer aquesta primera caminada contra la violència de gènere, i lloem com una persona tan jove s’hi ha implicat fins a la medul·la. Cal ressaltar el treball de taca d’oli que ha fet a Roses per implicar comerços, institut i gent de tota la comarca i més enllà per demostrar que tots estem en contra d’una xacra que tenim a la nostra societat.