El figuerenc David Pujol ens toca la fibra més sensible amb el relat de la seva experiència ajudant persones refugiades que "malviuen" a Grècia. Ha fet un voluntariat amb l'ONG basca GBGE (Galdakaoko Boluntarioen Gizarte Elkartea / Asociación Humanitaria de Voluntarios de Galdakao) i, en tornar del viatge, se li han remogut sentiments que, en aquesta entrevista, ens transmet a flor de pell.

David Pujol és l'expresident comarcal d'Esquerra Republicana de Catalunya. El seu tarannà solidari l'ha empès fins a Grècia, per col·laborar, durant uns dies, amb una ONG d'ajuda humanitària.

Com va conèixer l'ONG GBGE?

Gràcies a un figuerenc il·lustre. Gràcies a Xavi Toral. Ell va anar a fotografiar el drama humanitari d'Idomeni quan va començar tot, i va conèixer la gent de GBGE. Tenia clar que, si anava a ajudar sobre el territori, necessitava anar amb un projecte sòlid sobre el terreny i no a l'aventura. Aprofitar el poc temps que tenia per donar-ho tot. Vaig seguir la seva recomanació. Em vaig posar en contacte amb l'ONG i em vaig informar sobre ells.

A què es dedica l'ONG?

És una ONG nascuda a Galdakao, al País Basc. Entre diversos projectes, tenen en marxa Nevera Solidaria, de recollida d'excedents alimentaris, amb un gran èxit; a més d'un projecte a Mongòlia per a nens discapacitats, i el d'ajuda humanitària a Grècia. És una de les ONG amb més reconeixements internacionals a l'Estat.

Quant de temps va estar fora?

Per feina tenia poc marge per marxar i vaig aprofitar el pont de Setmana Santa. Vaig marxar del 8 al 17 d'abril. Normalment, es fan voluntariats de tres setmanes, però necessitaven un cop de mà i em van permetre ajudar-los. Els costos del viatge i el del menjar anaven a compte meu i l'allotjament a compte d'ells, en pisos que compartíem amb una altra ONG Internacional.

Com va sorgir la possibilitat de fer el voluntariat?

Feia molts anys, des que tinc consciència política, que volia fer un voluntariat. El cas concret dels refugiats era una qüestió humanitària que crec que els ciutadans catalans i europeus no podem eludir. En aquest petit racó de món, no fa tants anys, hem tingut familiars i coneguts, els nostres avis, que van ser refugiats per culpa d'una guerra cruel, i crec que els hauria agradat que persones de llengües estranyes, de llocs remots del món i de pensaments diversos els haguessin ajudat en aquells moments que ho perds tots.

Quin servei va fer a Grècia?

GBGE ara es dedica a la logística. Concretament, a Tessalònica i a tot el nord-est de Grècia. És la coordinadora de necessitats entre les ONG del territori. Amb serveis de tot tipus, però el principal, el del transport. Tenen una petita flota de furgonetes i un camió que donen servei a aquestes necessitats, ja que, per diferents motius laborals, la carretera ha estat una companya de vida i la mecànica, una professió familiar, els anava com anell al dit.

Com va ser el dia a dia?

Cada matí tenia una ruta organitzada de recollida d'aliments, material o persones, en magatzems d'ONG espanyoles o de Metges Sense Fronteres o de qualsevol entitat local a la capital, o al magatzem, o a la cuina que compartíem amb una altra ONG als afores de Tessalònica. També vaig fer trasllats de refugiats d'un punt a un altre. La tasca central era la distribució del dinar i el sopar als refugiats que malviuen pels carrers i en edificis derruïts o abandonats de la ciutat. Jornades interminables, de quilòmetres i quilòmetres, però de resultats clars i palpables.

Com valora l'experiència?

Vital.

La tornaria a repetir?

Sí. Amb la mateixa organització i més temps, per descomptat. La gestió de la misèria i la convivència amb ella et fa reflexionar sobre moltes coses.

Quina és la seva reflexió?

T'adones que res és blanc o negre al món, per molt que ens bombardegin amb aquell missatge de bons o dolents, i que vivim en un territori amb els nostres problemes i defectes, però ple de llibertats i de drets que no podem deixar-nos perdre per cap concepte. T'adones que, a vegades, tenim debats i emprenyamentes domèstiques, de país o personals, que potser no són tan transcendentals com ens semblen. T'asseguro que quan veus gent que ho ha perdut tot, les teves preocupacions semblen pedretes petites al camí.

Què és el que més l'ha impactat?

Bona pregunta. Òbviament l'impacte més gran és conèixer, viure i gestionar de primera mà la vida dels que fugen. La misèria i la pobresa amb què viuen. En segon terme, el suport entre el voluntariat i els lligams emocionals que pots arribar a fer en aquestes situacions.

Com és la vida dels que fugen?

L'impacte més gran es produeix quan distribueixes porcions de menjar a joves o a famílies i has d'acabar regatejant quatre galetes perquè no en tens prou per a tots. Dir no a l'aliment a algú és molt dur. Deixant de banda que veure com malviuen t'omple de ràbia.

De quina forma descriu el lligam emocional del qual parla quan es refereix al voluntariat?

Quan després de dies sense sopar per la feina, algú et diu que et guardarà el sopar per quan tornis de la distribució, i arribes, sent negra nit, lluny de casa, i et trobes aquell plat allà sobre la taula, deixat per una persona que tres dies abans no coneixies, que no parla el teu idioma i de la qual, a més, no recordes ni el seu nom, et puc afirmar que és el teu heroi.

Què no sabia que ha après anant a fer aquest voluntariat?

Que ens eduquen per fer una professió o ens ensenyen a conviure en l'abundància, però que no ens preparen per al món que ens envolta. Que aquell que ho ha perdut tot, encara pot somriure i que només ens tenim a nosaltres, les persones de peu, per tirar endavant. Aprens que retornar la dignitat a un ésser humà és el més important i que l'única cosa que no pots permetre és que ningú et vulgui fer creure que la fraternitat entre les persones és optativa, si ets d'aquí o d'allà. Hi ha molts miserables pel món, de totes talles i colors, i no podem deixar que guanyin. Si no... En quin món viurem? Què ens quedarà?

Per què creu que és important explicar-ho?

Per un mateix pair allò que has viscut i per apropar a la gent d'aquí el que passa al costat de casa nostra. Ara, per sort, no hi ha una emergència com fa un any, de milers de persones trepitjant les platges de Grècia. Arriben alguns centenars de persones en comptagotes. Grècia és un país desballestat pels seus dirigents i apunyalat per Europa. Ha rebut l'onada migratòria més gran de la seva història, en el moment més dur per a la seva població, i, tot i així, la seva gent et porta roba, ous i verdures. Nosaltres faríem el mateix? Espero que sí. El voluntariat no és un viatge d'anada i tornada, sinó una acció vital per a aquells que ajudes. Hi vas a treballar i a ajudar, no a fer caritat ni a omplir l'ego personal de cap organització o persona.