Joaquim Molins i Amat, mort ahir als 72 anys, va ser un empresari i polític amb una llarga trajectòria pública, durant la qual va ocupar els càrrecs de diputat al Congrés, conseller en dos governs de Jordi Pujol i va ser candidat a l'alcaldia de Barcelona per CiU.
Nascut a Barcelona el 1945, Molins va començar la seva extensa carrera política en els anys de la Transició i la va concloure el 2001, quan va dimitir del seu càrrec com a regidor a l'Ajuntament barceloní i es va retirar de la vida pública.
Enginyer industrial i màster en direcció d'empreses per l'escola IESE, Joaquim Molins va ser nomenat el 1974 conseller de l'empresa familiar, Ciments Molins, però el 1986 va deixar el càrrec per exercir de conseller de Comerç i Turisme (1986-1988) i de Política Territorial i Obres Públiques (1988-1993), en governs de Jordi Pujol (CiU).
La seva carrera política havia començat anys abans com a secretari general de Centre Català (1976), formació que va ingressar en la Unió de Centre de Catalunya, que al seu torn es va sumar a la coalició Centristes de Catalunya, que acabaria convertint-se en la secció catalana de la Unió del Centre Democràtic (UCD).
Molins va ser elegit diputat al Congrés el 1979 per aquesta coalició, però els seus recels pels vincles amb UCD el van portar a desvincular-se d'aquesta formació per ingressar el 1981 en Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Amb les sigles de la formació de Jordi Pujol va ser elegit de nou diputat al Congrés el 1982 i, després del seu pas pel Govern (1986-1993), va tornar a Madrid com a parlamentari i el 1995 va substituir Miquel Roca com a portaveu de CiU al Congrés.
Des d'aquesta posició, va encapçalar la negociació amb dirigents del PP per donar suport al primer govern de José María Aznar, que es va rubricar en el batejat com el Pacte del Majestic.
El 1999 va deixar el Congrés dels Diputats i es va presentar com a candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona, però va perdre el pols amb Joan Clos (PSC) i es va quedar a l'oposició fins a la seva retirada de la política el 2001, any que va reingressar a l'empresa familiar Molins.
El 2013 va tornar a l'esfera pública, encara que aquesta vegada des de l'àmbit cultural, ja que va ser nomenat president del patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu en una etapa en la qual el coliseu operístic passava per un dels seus pitjors moments en el terreny econòmic a causa de les retallades de les aportacions de les administracions.
Durant els tres anys en què va estar al capdavant del Liceu, fins a l'octubre del 2016, quan va dimitir per motiu de salut, Molins va liderar la implantació del Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017 amb l'objectiu de donar sostenibilitat econòmica al Teatre, i mantenir la qualitat artística i musical.
