El TSJC investiga la consellera de Governació per licitar les urnes

?El Tribunal creu que hi ha indicis que Meritxell Borràs va incórrer en els delictes de prevaricació, desobediència i malversació ?La Generalitat respon que la querella contra la consellera «no té cap base jurídica» i «és de caràcter preventiu»

21.06.2017 | 06:30
Borràs i l´exsecretari de Governació (F. Esteve) reben la notificació amb el suport dels membres del Govern.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar investigar la querella de la Fiscalia contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per licitar les urnes per al referèndum, davant els indicis que va poder incórrer en els delictes de prevaricació, desobediència i malversació.

En una interlocutòria, la sala civil i penal de l'alt tribunal català va acordar admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra Borràs i l'exsecretari general del seu Departament Francesc Esteve, així com l'ampliació de denúncia que va presentar el ministeri públic arran de l'anunci del president català, Carles Puigdemont, d'un referèndum d'independència per al pròxim 1 d'octubre.

La sala considera que dels fets denunciats per la Fiscalia en la seva querella, de «fàcil constatació» a l'haver estat publicats en diaris oficials i pels mitjans de comunicació, es desprèn l'existència «d'indicis suficients de la concurrència» dels tres delictes que el ministeri públic atribueix a Borràs: prevaricació, desobediència i malversació.

El TSJC va designar instructora de la causa Mercedes Arcas -magistrada d'una secció penal de l'Audiència que ha estat designada ara per reforçar la sala civil i penal de l'alt tribunal català-, per la qual cosa, en el seu cas, serà aquesta jutge la que prengui declaració com investigats Borràs i Esteve i, posteriorment, decideixi si hi ha indicis per enviar-los a judici.

En la interlocutòria, la sala recalca que la querella de la Fiscalia i el seu escrit d'ampliació «compleixen els requisits de tipicitat i versemblança» per ser admesa a tràmit, «tot això amb independència de les decisions que procedeixi anar adoptant-se en funció de les diligències que es vagin substanciant».

L'admissió a tràmit de la querella es va notificar a Borràs i a Esteve, coincidint amb la reunió setmanal del Govern, i per això tots dos la van rebre de mans de l'agent judicial, envoltats per l'executiu català en ple.

L'acte recorda que, segons es desprèn de la querella de la Fiscalia, la llei de pressupostos que el Parlament va aprovar el mes de març passat preveu partides destinades a garantir un «procés referendari sobre el futur polític» de Catalunya.


Querella de la Fiscalia

El TSJC es remet a la querella de la Fiscalia per referir-se a la declaració de ruptura que el Parlament va aprovar el 9 de novembre del 2015, posteriorment declarada inconstitucional, «amb la voluntat de creació d'un Estat català independent en forma de República, a través d'un procés ciutadà participatiu, per establir les bases d'una constitució catalana».

També al·ludeix l'escrit del TSJC a la resolució que el Parlament va aprovar el 6 d'octubre del 2016 per instar al Govern a convocar un referèndum -el que ha motivat una investigació penal a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Taula de Jxsí i CSQP- i als pressupostos de la Generalitat que reserven 6,2 milions a despeses vinculats amb la celebració d'una consulta independentista.

En aquest sentit, manté el TSJC que, segons la querella de la Fiscalia, «cap de les lleis en les quals s'empara» l'acord marc per al subministrament de les urnes «poden servir de suport a les pretensions referendàries».

L'acte es remet a més a l'escrit d'ampliació de querella que la Fiscalia va presentar la setmana passada, en el que al·ludia a la «ferma voluntat, expressada amb tota solemnitat al costat del Govern que presideix» de Carles Puigdemont de celebrar un referèndum d'independència l'1 d'octubre i al posterior «acte polític» convocat dos dies després en suport de la consulta, al qual van assistir Borràs i la resta de membres de l'Executiu català.

La querella, insisteix el TSJC, sosté que «el procediment de licitació per a l'adquisició d'urnes ha avançat en la seva tramitació», ja que hi han concorregut dues empreses «la intervenció de la qual podria facilitar els fins pretesos pels querellats, a més de significar la realització d'un acte il·lícit».

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va denunciar ahir que la querella contra la titular de Governació, Meritxell Borràs, pel procés de compra d'urnes no té «cap base jurídica» i és de «caràcter preventiu».

La notificació de la querella va arribar durant la reunió setmanal del Consell Executiu, després de la qual Munté va subratllar, en roda de premsa, que és una acció judicial de «caire preventiu i sense cap fonament jurídic», un plantejament que creu que es justifica pel temps que ha transcorregut entre l'anunci i l'admissió a tràmit de la querella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema