La pesca d'arrossegament amenaça amb no fer veda si Madrid no paga els ajuts

El president de les Confraries de Pescadors de Catalunya veu "injust" que els mariners hagin d'assumir amb el seu atur una interrupció que és biològicament "necessària"

28.11.2016 | 15:27

Els pescadors d'arrossegament catalans amenacen de no fer la veda biològica si Madrid no els assegura per escrit que cobraran un ajut. Fa tres anys que porten fent aquestes interrupcions i en cap d'ells han cobrat els diners que els correspon per llei, segons ha denunciat el president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya, Eusebi Esgleas, que també ha subratllat que les aturades són necessàries a nivell biològic. Ara bé, "és del tot injust que els mariners ho hagin de pagar amb el seu atur; és una qüestió de supervivència per a ells i per a les empreses que s'hi dediquen", afegeix. Fa quinze dies van tenir una reunió amb representants del ministeri d'Agricultura i Pesca sense arribar a un acord. Esgleas també és conscient que els poden "obligar" a fer la veda i que no pensen fer-la de forma "voluntària".

El president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya, Eusebi Esgleas, ha subratllat que fa més de vint anys que els mariners "porten fent veda sobre el seu atur" i que "clama al cel" poder tenir un ajut per a la supervivència de les empreses i pels treballadors.

Explica que deixar de pescar durant un mes o més és un tema de "supervivència" i que les empreses ja en tenen prou per assumir les seves despeses per poder fer aquesta activitat. En el cas dels treballadors, el fet de gastar atur comporta que no puguin jubilar-se quan els tocaria.

La llei del 2014 preveia ajuts durant 7 anys

El representant de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya ha explicat que els que sí faran veda seran els pescadors d'encerclament perquè la mida de l'anxova o la sardina que estan pescant ja és molt justa i cal deixar que hi hagi exemplars més grans. En el cas de Girona i Barcelona, els pescadors pararan del 2 de desembre al 8 de gener (amb aquests dos dies inclosos) mentre que els de Tarragona ho faran uns 15 dies més tard.

En canvi, els pescadors d'arrossegament catalans, que es dediquen sobretot a la captura de la gamba, ja han dit que no pensen fer la veda de forma voluntària si des del Ministeri d'Agricultura i Pesca no es comprometen per escrit a pagar-los l'ajut que els correspon. "Ens podran obligar a fer veda, això d'obligar està bastant de moda, i a més ho veiem necessari però voluntàriament no ho farem si no ens prometen que cobrarem l'ajut corresponent que marca la Comissió Europea", ha detallat Esgleas.

Per altra banda, també explica que no compten amb cobrar els ajuts dels últims tres anys perquè "des de Madrid no s'ha acceptat mai que se'ns pagaria". La llei que es va aprovar el 2014 deia que, de forma retroactiva, es podia pagar l'ajut del 2013 i que només es podria fer durant un període de 7 anys. De moment, però, els pescadors d'arrossegament catalans no han cobrat per cap any de veda des de llavors. Per altra banda, Esgleas recorda que les vedes són competència del govern espanyol però que el 60% de l'ajut s'assumeix des de Brussel·les.

La falta de govern espanyol dels últims mesos tampoc hi ha ajudat, segons ha admès Esgleas, que espera que amb el nou executiu es pugui arribar a concretar una acord. De moment no s'ha decidit tampoc quan s'hauria de fer la veda, una aturada que en el cas dels pescadors d'arrossegament de Girona i Barcelona se sol fer entre gener i març.

Alternatives a la veda que és "necessària"

El president de la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya, Eusebi Esgleas, ha volgut deixar clar que el col·lectiu està totalment a favor de les vedes, perquè entenen que són necessàries per facilitar la regeneració. Ara bé, creuen que el model de pesca català hauria d'incorporar una actuació alternativa, com seria establir reserves d'unes 8 milles quadrades al mar on durant un any no es pogués pescar. Per Esgleas, "això evitaria haver de tenir subvencions perquè podríem pescar a la resta del mar i els pescadors i les empreses ho podrien suportar perfectament".

Concretament, i tal com ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio, les confraries de Palamós i Blanes estan treballant per protegir una àrea de 9 milles quadrades a la zona coneguda com la Malica. També ha confirmat que no es tornarà a presentar a les eleccions que es faran el gener.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema