El 93,6% de la superfície de la Catalunya, més de tres milions d’hectàrees, és sòl no urbanitzable, és a dir, aquell que el planejament considera inadequat per al desenvolupament urbà, bé sigui perquè té un règim de protecció especial, per incompatibilitat amb les necessitats de la construcció o perquè es reserva per ubicar alguns sistemes. En aquest sòl només es permeten certes construccions compatibles amb els seus valors. Les demarcacions amb un percentatge més alt d’aquest sòl són l’Alt Pirineu i Aran, amb un 99,2%, i Ponent, amb un 97,3%. La demarcació més urbanitzada és l’àmbit metropolità de Barcelona, on tot i així el 74,2% de la superfície és no urbanitzable.

Les possibles actuacions en sòl no urbanitzable representen el 38% dels expedients que analitzen les comissions territorials d’urbanisme. El 89% dels projectes fan referència a la rehabilitació de masies i cases rurals, activitats rústiques amb edificacions grans i actuacions d’interès públic, com ara instal·lacions esportives, de lleure, equipaments i xarxes de distribució.

Aquestes dades s’han presentat en el marc d’un simposi dedicat al sòl no urbanitzable organitzat per la demarcació gironina del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) en el marc del Congrés d’Arquitectura que el mateix COAC impulsa aquest 2016. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, n’ha fet la clausura aquest divendres a Girona, mentre que el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha estat l’encarregat d’una de les conferències de la jornada.

Durant la seva intervenció, el conseller ha posat de manifest les diverses mancances detectades en el tractament del sòl no urbanitzable. Així, fins ara s’ha qualificat nomes en funció de la seva tipologia (bosc, agrari, etc.) i recentment s’han incorporat al planejament valors com l’ecològic, de protecció del freàtic, prevenció de riscos o connector d’espais d’alt interès natural.

Rull ha explicat el tomb que suposarà la Llei de territori que prepara el Departament i que representa repensar tots els instruments i l’enfoc del planejament territorial i urbanístic, atès que farà “un plantejament holístic del país”. La llei apostarà per una planificació supramunicipal dels espais oberts, superant els límits administratius, i per una millor gestió del parc construït en sòl no urbanitzable.