El pressupost de la Generalitat fixa un límit de despesa un 1,5% superior

La despesa social representa el 73,6% i s'emporta un percentatge encara superior (78%) de l'increment en 1.113,4 milions de la despesa departamental. Els departaments creixen un 5,3% (Salut en 317 milions, Ensenyament en 211 i Afers Socials en 173), el límit de despesa financera no ho fa amb la mateixa magnitud, gràcies a la reducció en més de 800 milions dels interessos del deute. Pel que fa als ingressos, 17.225,1 milions vénen de transferències estatals (+13%), mentre que els ingressos propis que la Generalitat contempla es redueixen substancialment per la desaparició, entre d'altres, de la Disposició Addicional Tercera i l'impost sobre els dipòsits bancaris.

Despesa departamental

La despesa departamental ascendeix als 22.155,8 milions d'euros i creix en 1.113,4 milions (+5,3%) respecte a l'any passat. En nombres absoluts, la conselleria de Salut és la més dotada amb 8.650,1 milions del total pressupostari (26,2%). També és la que més creix amb 316,7 milions respecte l'any passat, tot i que el percentatge d'increment se situa per sota de la mitjana (3,8%). Ensenyament creix en 211,2 milions fins als 4.615 i el pressupost de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies s'incrementa en 173,4 milions (+8,2%) fins als 2.267,5 milions d'euros. El percentatge d'aquestes tres conselleries representa el 58,1% de la despesa departamental i, en total, la despesa social inclosa als pressupostos s'enfila fins el 73,6%. Una xifra que ha portat el vicepresident econòmic del Govern, Oriol Junqueras, a afirmar que es tracta dels pressupostos "més socials de la història".

La conselleria que més incrementa el seu pressupost és la d'Afers i Relacions Institucionals i Hisenda, que l'any passat no existia com a tal. La despesa prevista per la conselleria encapçalada per Raül Romeva és de 50,9 milions d'euros, gairebé el doble respecte els 34,4 milions que els mateixos departaments tenien assignats l'any passat. La segona conselleria que més s'incrementa és la de Vicepresidència, Economia i Hisenda -el 2015 Vicepresidència estava separada d'Economia-, que creix un 16,6% fins als 160,5 milions d'euros.

Agricultura creix un 12,9% fins als 301,2 milions d'euros; Governació i Administracions Públiques i Habitatge arriba als 427,4 milions (+9,6%); Cultura incrementa el pressupost en un 9,4% fins als 249,7%; Territori i Sostenibilitat té una partida de 1.573 milions (+7%); Empresa i Coneixement de 1276,3 (+5,8%); Interior 1214,5 (+4,6%); Justícia 951,9 (+4,1%); i Presidència 418,1 (+3,7%).

Més ingressos i menys interessos del deute

La despesa departamental s'ha incrementat en un 5,3% gràcies a l'increment dels ingressos previstos, que passen de 21.042,4 milions el 2015 a 21.757 milions aquest 2016. 714,5 milions més que l'any passat (+3,4%). L'impacte positiu de la liquidació de la bestreta del 2014 fa que la Generalitat rebi 1.407,4, una quantitat de nous ingressos fonamentals per sostenir l'increment de la despesa al costat de la millora de l'economia, que farà incrementar les bestretes del 2016 pel que fa al model de finançament. La recaptació per IRPF creixerà fins els 7.753,1 milions d'euros, aportant 334,5 milions de nous ingressos; l'IVA 5.924,6 milions amb un increment de 162,6 milions en la recaptació i els impostos especials arriben als 2.342 milions d'euros, incrementant-se en 85,8 milions.

La Generalitat també preveu incrementar la recaptació pels principals impostos propis en 525,8 milions d'euros. Així, Successions s'enfilarà fins als 523,2 milions (+99,1 milions); Patrimoni fins als 472,6 (+21,1); i, sobretot, Transmissions Patrimonials arribarà als 1.665,9 (+329,5).

Junqueras ha justificat que aquestes previsions són "realistes" i ha remarcat que, a diferència de l'any passat, en el pressupost no s'inclouen ingressos lligats a la negociació política amb Madrid. De fet, el vicepresident de la Generalitat ha elevat la crítica contra l'Estat per haver "col·lapsat sistemàticament" la capacitat de Catalunya de generar nous ingressos. Segons Junqueras, l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional dels impostos sobre les entitats de crèdit (688 milions d'euros), sobre les nuclears (59) i l'euro per recepta (109) fan perdre a la Generalitat la possibilitat d'assolir 856 milions d'euros el 2016.

Sobre els dipòsits bancaris, però, el projecte de llei inclou 60 milions d'euros corresponents a l'impost estatal que acabarà cobrant la Generalitat. El Govern també ha inclòs els impostos sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicació electrònica (15) i l'impost sobre els habitatges buits (14), actualment suspesos pel TC.

Pel que fa als interessos del deute, es redueixen més de la meitat. Dels 1.700 milions que suposaven el 2015 passen a 863 milions. Aquest fet permet entendre que la despesa total del pressupost només s'hagi incrementat un 1,5% quan la despesa departamental ho ha fet per sobre del 5%, ja que en aquesta última no es tenen en compte els interessos del deute.

Sense nous finançaments estructurats

L'objectiu del Govern des de fa alguns anys és el de reduir a la mínima expressió els finançaments estructurats que es van fer populars en la política d'inversions a partir del 2003. Es tracta d'un tipus de finançament a futur que es va pagant al llarg de diversos anys pressupostaris. En aquest sentit, Junqueras ha destacat aquest dimarts que, pel 2016, la Generalitat no generarà ni un euro en finançaments estructurats. "Després de molts anys la xifra d'inversions reals i la de finançaments estructurats serà la mateixa", ha subratllat.

El sector públic català invertirà 1.401 milions d'euros durant el 2016, una xifra lleugerament superior a la dels últims anys, tot i que lluny dels 6.322,1 milions que es van registrar el 2009 en l'any amb més inversions, de les quals 1.087 milions es van consignar al finançament estructurat.

No inclouen ingressos que depenen de la negociació amb l'Estat

A diferència dels últims pressupostos de l´exconseller Andreu Mas-Colell, Junqueras ha explicat que els comptes del 2016 no inclouen ingressos que depenguin de la negociació política amb el govern espanyol, com deutes pendents o l'impost de dipòsits bancaris. Només hi estan incloses les qüestions que estan "encarrilades" com els ingressos que depenen de la Junta de Seguretat, que no se celebra des del 2010. El titular d´Economia ha defensat que el govern espanyol ja ha dit públicament que convocarà aquesta reunió i, per tant, els pressupostos inclouen una partida de 532 MEUR en seguretat vinculada a aquesta reunió. Concretament, 265 MEUR corresponen al període fins al 2013 i 89 MEUR més per a cada any del 2014 al 2016, segons ha detallat.

Com a demostració del "rigor" dels comptes, Junqueras ha explicat que els pressupostos no preveuen un interès del 0% en el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) fins al quart trimestre, ja que el compromís del govern espanyol, segons el conseller, és fixar-ho a aquest nivell quan deixi d´estar en funcions.

En aquest sentit, ha defensat que el context econòmic permet substituir partides com les que el 2015 es destinaven a privatitzacions i venda de patrimoni per altres que tenen més "certeses" i així poder presentar uns comptes que, segons Junqueras, combinen l´ambició i la responsabilitat.

Sentit d´estat i vocació d´estat

Preguntat per si es tracta d´uns pressupostos autonomistes, Junqueras ha defensat que són "els millors pressupostos possibles en el context actual" i que serveixen per preparar el futur del país. "Els titllaria com els pressupostos que correspon en aquest moment amb sentit d´estat i vocació d´estat", ha afegit per després aclarir que el sentit d´estat inclou la inversió en polítiques socials i en el creixement de l´economia

Els pressupostos del 2016 en format digital inclouen 1839 fitxers i pesen 564 Mb. En format paper, ocupen 5.445 pàgines de documentació repartits en 15 llibres.