extremismes casolans i el terrorisme de daesh

24.03.2016 | 06:30
extremismes casolans i el terrorisme de daesh

Hi ha una llarga història de complicitats o de diguem-ne comprensió mútua entre, per una banda, el fonamentalisme islamista i el bassisme arabista i, per l'altra banda, l'extrema esquerra leninista.
Sempre ha estat lògic. Els totalitarismes de cada món tenen moltes coses en comú. La primera i principal és l'odi a les societats liberals, plurals, tolerants i de progrés. No podria ser altrament. Fa anys que n'escric, amb serenitat i seguretat intel·lectual. Aquí ho faig molt en solitari i ara ben poc. Però anys enrere n'escrivia sovint, fins i tot llargues sèries, mentre que també en vaig pronunciar diverses conferències. Mai no vaig haver de rectificar res ni vaig caure en banalitats o llocs comuns.
Però aquí predomina una altra longitud d'onda. Va començar a existir quan l'URSS (que havia estat a favor de la creació de l'Estat d' Israel) va optar pel món arabomusulmà, en particular per l'Egipte del rais (cabdill) Nasser. El comunisme casolà va obeir, com sempre feia.
A Catalunya també es va anar formant un bloc proisraelià, (amb Pujol i els seus corsaris) i un altre propalestí a l'entorn del PSUC. Tot portava a esperar (i jo desitjar) que fos una discrepància de segon ordre. Però mai no ho ha estat. Una detestable periodista proisraeliana ho convertí, a base de cridòries sectàries, en el seu fons de comerç. Crec que va fomentar una polarització que ens hauríem d'haver estalviat. TV3 i l'extrema esquerra han encarnat la posició antagònica, mantenint-la fins ara, malgrat que avui el tema palestí ja no és un gran referent, com ho fou. Avui és prioritària la lluita contra el terrorisme fonamentalista, es vegi des d'on es vegi. Però aquí això no va així. Ahir es constatà un cop més.
Abans hi havien excel·lit grups terroristes palestins, ajudats per l'URSS. A més, tots els Estats àrabs tingueren el «seu» terrorisme palestí. El 1979 s'hi afegiren els aiatol·làs iranians, tan amics i tan generosos protectors de Podem.
Ahir mateix quedà clar que aquella conxorxa d'extremistes perdura, malgrat que la crueltat hagi assumit noves cimeres. Sense por de fer fàstic, Junqueras va parlar de la Catalunya musulmana, la de molt segles enrere. Va demostrar que d'Història -i per pietat no dic res de l'economia- només en coneix la seva fastigosa manipulació.
Ara bé, se li entenia tot, com també va passar amb la seva TV3, que mal informà del fets de Brussel·les. Em van venir al cap les monstruositats afirmades a Catalunya -proporcionalment més que a cap lloc d'Espanya o d'Europa- en ocasió de l' 11-S de Nova York i de les monstruositats consistents a dir que Bush fill era pitjor que Bin Laden.
Uns mesos després, un pintor que exposava al ben oficial Museu d'Art Contemporani de Barcelona va bramar públicament, davant de tots els periodistes, que «admirava Ossama Bin Laden». Ningú ho criticà. Cap periodista. Cap directiu del museu. Només qui això escriu.
Fa ben poc vaig tornar a dir el que calia, també rodejat de grans silencis, quan el dirigent de la CUP José Baños va afirmar que un gihadista de Daesh «és exactament el mateix que un marine nord-americà de 18 anys o que un soldat de l'OTAN».
Tot plegat fa fàstic. Mostra que intel·lectualment som un desert i que, per tant, a Catalunya es pot dir de tot. Mai no passa res.
Per a major vergonya de tots, personatges com Junqueras o Baños no són res, no entenen res respecte a res i parlen només fent veure que saben alguna cosa. Juguen a silenciar veritats per tapar fets obvis.
Cada dia em dic «hauria d'escriure seriosament sobre la criminalitat immensa que encarna Daesh». En tinc fonts més que de sobres. Però llavors no podria replicar a les grans mentides quotidianes de política interna catalana. Faci el que faci, em quedo curt.
Fa pocs dies que vaig estar pensant d'escriure sobre Daesh perquè un periodista alemany m'havia informat que aquesta organització criminal havia patit greus derrotes militars en el territori de Síria que més o menys controla, i, per cert, on he estat. Allò portà que es preparés per a nous atacs terroristes a Europa. I ja han tingut efecte. Si algú es creu que CUP o Esquerra es defensaran seriosament, potser seria millor que es despertés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema