LA PRESA DE POSSESSI"

14.01.2016 | 06:30

El passat dimarts es va viure un acte solemne al Palau de la Generalitat. Carles Puigdemont, investit pel Parlament, és ja la primera autoritat del nostre país. Aquesta condició es va fer visible en un acte solemne, on el nou president va emprar una fórmula carregada de simbolisme. Va respondre un "sí, prometo" quan la presidenta del Parlament li va preguntar si es comprometia a complir les obligacions del seu càrrec "amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament", i aquesta expressió ha suscitat controvèrsia. Per l'omissió de qualsevol referència a la Constitució, a l'Estatut, i al Rei, alguns han arribat a témer per regularitat jurídica de l'exercici del càrrec que ja ostenta qui fins fa ben poc era alcalde de Girona. Em sembla que s'equivoquen, i voldria explicar per què.
El senyor Puigdemont és president de la Generalitat a partir de la publicació del nomenament que va efectuar el Rei, i que va ser publicat simultàniament el dia 11 de gener pel Butlletí Oficial de l'Estat i pel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Com diu la llei catalana de la presidència de la Generalitat, a l'art. 5.2, aquest nomenament té efectes a partir de la presa de possessió. Si aquest darrer acte fos nul, Carles Puigdemont no deixaria per això de ser president, però caldria repetir en altres termes la presa de possessió perquè pogués començar a exercir les seves funcions.
Al meu parer, l'acte de presa de possessió que va tenir lloc és vàlid. Per començar, encara que s'hagi trencat amb la tradició de fórmules d'acatament o promesa que fins ara se seguien, que es referien a la Constitució i a l'Estatut, això no va més enllà d'un canvi de protocol. És veritat que té un simbolisme diferent, que expressa només la fidelitat a la voluntat política del poble català. Però no existeix cap norma que imposi una fórmula de presa de possessió, i la que es va seguir és una manifestació de drets constitucionals com ara la llibertat d'expressió (art. 20) i l'exercici del dret de participació política (art. 23).
A més, cal recordar que el senyor Puigdemont ja ha jurat o promès respectar la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia. Ho va fer per poder accedir a la condició de diputat, sense la qual mai podria haver estat proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ell i absolutament tots altres membres de la cambra van complir amb aquest tràmit que imposa l'article 23.1.a del Reglament del Parlament. Ho faran també els nous diputats que s'incorporaran per substituir els que deixen els seus escons, dels grups de Ciutadans i CUP-Crida constituent. Pel que fa a la cerimònia, destaco que la senyora Forcadell no va basar-se en l'acta de la sessió d'investidura de Carles Puigdemont. Aquest és el document que expressa la voluntat del Parlament, única institució que representa la voluntat del poble de Catalunya. No: com a gest que em sembla d'acatament a l'ordenament jurídic vigent, va donar lectura a una norma pròpia de l'Estat de les autonomies. Ho és un reial decret, que cita la Constitució i l'Estatut, i que porta la signatura del Rei i la contrasignatura del president del Govern d'Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema