El conseller d'Interior, Jordi Jané, vol que el seguiment de la majoria de casos de violència masclista per part dels Mossos d'Esquadra tingui "el contacte presencial i no merament telefònic", com passa ara, en el marc del nou pla aprovat pel Govern. "Malauradament, persones que havien denunciat, després atemorides, quan se'ls truca, no expliquen allò que els passa i tenen la cara o el cos plens de blaus", ha lamentat. La vicepresidenta del Govern i consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha demanat per la seva banda "la màxima unitat institucional, política i de tots els agents" per desplegar dues lleis "molt ambicioses": La Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista i Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes.
El Departament d'Interior treballa perquè "la pauta sigui presencial" en el seguiment que reben les persones que pateixen violència de gènere, en el marc del Pla de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista 2015-2018 aprovat pel Govern el setembre. Així ho ha subratllat Jané en una atenció als mitjans en l'acte institucional del Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Segons ha explicat Jané, més del 65% del seguiment de casos de violència de gènere es fa per ordre judicial. La majoria són ara per via telefònica i per això el nou pla "instaura" el contacte presencial amb les víctimes per evitar que la conversa en la distància "amagui la ferida colpidora que si la veus canvia tot". "Una visita presencial dels Mossos pot ajudar encara més a detectar una situació de violència masclista", ha subratllat.
Jané ha constatat que cap de les sis dones que han mort aquest any a mans de les seves parelles o exparelles havien interposat denúncia i ha exhortat que "ningú es quedi a casa sense fer saber el que li passa". "En aquests moments en què tots els governs tenim com a prioritat l'alarma jihadista, avui i tots els dies és també la nostra prioritat lluitar contra la violència masclista", havia arrancat el titular d'Interior en l'atenció als mitjans.
El conseller també ha anunciat que el Departament d'Interior està treballant per millorar els protocols contra la violència de gènere en coordinació amb la Judicatura i els col·legis d'advocats perquè cap cas de violència masclista "s'escapi del coneixement de la justícia", tot i que no n'ha donat més detalls. S'espera que en les properes setmanes es presentin els nous protocols.
Per la seva banda, Munté ha destacat que Catalunya disposa dels instruments legals per lluitar contra la violència de gènere i que ara es necessita "la màxima unitat i complicitat" per desplegar-los i, també, els "recursos econòmics per treballar en la prevenció i intervenció". La vicepresidenta ha reclamat "no baixar la guàrdia, perquè en ocasions pot semblar que es produeix una banalització de certes actituds que desprotegeixen les dones i tornen a marcar l'existència d'estereotips".
Munté ha advertit que l'ús de les xarxes socials, que és "una oportunitat immensa, mal emprades, poden ser una eina de control sobre les persones" i per això cal treballar, ha dit, en la formació i el coneixement que cap relació pot ser sana si es basa en el control "des de les edats més primerenques". La consellera ha recordat que la lluita davant aquesta xacra "abraça molts fronts" i ha demanat "tolerància zero davant qualsevol manifestació que es pot produir algun tipus de violència envers les dones, sigui de tipus físic, sexual, psicològic, econòmic". Munté ha remarcat que algunes d'aquestes actituds "estan molt invisibilitzades i són molt sibil·lines, perverses". També ha afirmat que s'ha de treballar per a la reincorporació a la vida i a la societat de les víctimes, les dones i fills, i restablir-ne les connexions "amb dignitat, perquè puguin accedir a la fina o a l'habitatge, per exemple.
L'acte ha reunit representants del Govern, el Parlament, l'Ajuntament de Barcelona i diverses institucions. Vicki Bernadet, de la Fundació Vicki Bernadet, ha estat l'encarregada de llegir el Manifest Institucional unitari consensuat per la Generalitat, les diputacions i les entitats municipalistes.
"La violència masclista només es pot eradicar si desautoritzem l'estructura ideològica patriarcal que legitima la desigualtat i la subordinació de les dones i organitza la vida a partir d'un principi de jerarquia que situa les dones com a ciutadanes de segona categoria", s'afirma en el manifest, que continua: "Catalunya necessita un Pla de Prevenció a nivell nacional que reconegui la urgència d'establir pràctiques de deconstrucció del paradigma patriarcal i dels discursos masclistes". "És per això que les institucions públiques, conjuntament amb la societat civil, hem de trobar les eines per desplegar la Llei d'igualtat efectiva de dones i homes, aprovada al passat mes de juliol", s'ha subratllat. L'acte ha conclòs amb un minut de silenci en record de les víctimes.
El 8% de les designacions d'advocat d'ofici van ser per casos de violència de gènere
El Col·legi de l´Advocacia de Barcelona (ICAB) ha recordat aquest dimecres la necessitat que les dones sol·licitin assistència lletrada, des del primer moment, quan interposen una denúncia per violència de gènere, ja que hi ha un índex molt baix de persones que ho sol·liciten. De gener a octubre d'aquest 2015, el 7,8% de les designacions d'advocat d'ofici a Barcelona van ser per violència de gènere, poc menys de 3.000, davant del 7,4% de l'any passat. Durant tot 2014 hi va haver 3.434 designacions d'advocat d'ofici per violència de gènere, davant de les 3.353 del 2013.
"La Llei 1/96 reconeix a les dones sotmeses a la violència de gènere el dret a disposar d´assistència jurídica gratuïta de forma immediata, podent ser assistides d´advocat o advocada que les assessori i recolzi en el moment d´interposar la denúncia contra el seu agressor", cosa que millora la seva defensa", ha explicat la vicedegana de l'ICAB, Rosa Maria Barberà, en un acte institucional celebrat davant de la seva seu amb motiu del 'Dia internacional de l´eliminació de la violència contra la Dona'.
