A

mb la suspensió de la consulta alternativa per part del Constitucional i la manifesta intenció dels 40.000 voluntaris de tirar endavant diumenge el procés participatiu, encara que sigui sense la intervenció de la Generalitat, s'obre ara el gran interrogant: realment, l'Estat espanyol actuarà el 9-N per retirar les urnes de tots els col·legis oberts de Catalunya? Es limitarà només a aixecar actes administratives de les meses, però sense impedir-hi les votacions? O tolerarà la jornada de participació, encara que estigui suspesa, sempre que no vegi indicis d'intervenció directa de la Generalitat? I a través de quines policies actuarà? Els Mossos? O la Policia Nacional i la Guàrdia Civil?

Fonts jurídiques consultades per Regió7-del mateix grup editorial que Diari de Girona-expliquen que, si el Govern espanyol vol actuar contra el 9-N, té dues principals vies per fer-ho. Una, a través de la Fiscalia (el cap de la qual és nomenat pel Govern) podria ser la més fulminant, ja que podria donar peu que els jutges de cada localitat ordenessin als Mossos retirar les urnes, tot i que no necessàriament s'hauria de produir aquest final. L'altra via seria a través de la delegació del Govern espanyol a Catalunya, que podria enviar els seus cossos policials, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, a denunciar les persones que es trobessin a cada col·legi electoral. Tot i això, no tindria la capacitat de maniobra prou ràpida per reclamar al jutge aquell mateix dia la retirada d'urnes. Pel que fa a la primera via, la Fiscalia General de l'Estat ja ha anunciat que diumenge actuarà si creu que es comet desobediència al Constitucional. Malgrat tot, es desconeix encara quines directrius concretes d'actuació ha enviat a les diverses fiscalies territorials de Catalunya. Alguns mitjans han publicat els darrers dies que els fiscals només intervindran si detecten alguna desobediència "greu", sense tenir la intenció de perseguir voluntaris ni els actes espontanis.

Indicis de desobediència

En tot cas, diumenge al matí, cada fiscalia territorial té el poder d'informar el jutjat de guàrdia corresponent dels punts de votació del 9-N, tot al·legant que té la sospita que en aquests indrets s'hi està cometent un delicte de desobediència, perquè es considera que s'hi està vulnerant la suspensió de convocatòria del Constitucional. Al partit judicial del Bages, per exemple, la Fiscalia hauria d'informar el jutjat de guàrdia de Manresa dels cinc punts de votació de la ciutat i els de tots els pobles de la comarca.

El jutjat de guàrdia, en rebre les diligències urgents de la Fiscalia, hauria d'enviar aleshores els Mossos d'Esquadra (que és la policia judicial) a tots els punts de votació, amb l'ordre de comprovar si realment s'està incomplint la suspensió del Constitucional i, tot se-guit, identificar els responsables de cada punt de votació. Segons fonts jurídiques, aquesta ordre judicial només és possible executar-la tècnicament el mateix dia si es fa a instàncies del fiscal, i no per la denúncia de qualsevol particular.

Un cop a cada col·legi electoral, doncs, els Mossos, en compliment de l'ordre judicial, haurien d'identificar els voluntaris responsables de cada indret i informar-los que aquella votació està vulnerant una suspensió judicial. Els voluntaris, segons fonts jurídiques, podrien al·legar que ells, personalment, no han rebut cap notificació de la suspensió i que, per tant, no estan cometent cap delicte. Els Mossos, però, podrien exhibir-los aleshores el decret de suspensió publicat al butlletí oficial de l'Estat (BOE). Si els voluntaris, llavors, mantenen la consulta, podrien ser denunciats pels Mossos per un delicte de desobediència, denúncies que es tramitarien en els dies següents.

Un cop tingués la certificació que els punts de votació vulneren la decisió del TC, la Fiscalia podria demanar al jutge que, com a mesura cautelar, ordeni la retirada de les urnes. Aleshores seria decisió de cada jutge prendre aquesta mesura o concloure que n'hi ha prou amb la denúncia dels responsables de les votacions.

Si la fiscalia optés de forma genèrica per aquest via, es podria donar el cas, doncs, de jutges que sí que ordenessin la retirada de les urnes, però altres magistrats que no apliquessin aquesta mesura. Les fonts consultades consideren, per tant, força improbable que el ministeri fiscal es decanti per aquesta mesura, ja que, a banda de posar en un compromís els jutges (que podrien prendre decisions diferents arreu del territori), es donaria la imatge gens desitjada de retirar urnes per la força, fotografia d'un gran impacte. Però és una via judicialment a tenir en compte, tècnicament possible.

També es podria donar el cas que un jutge de qualsevol ciutat prengués aquesta mesura cautelar per al seu territori i la fes extensible a tots els indrets de Catalunya on s'estiguin produint en aquell moment les mateixes votacions. En aquest supòsit, igualment, la resta de jutges territorials haurien de valorar si realment el jutge impulsor té competències per prendre aquesta decisió en els seus respectius partits judicials.

La Fiscalia, en canvi, pot decidir permetre diumenge la consulta, sense intervenir-hi, sempre que no detecti moviments executius de la Generalitat en l'organització (en aquest cas, la denúncia s'hauria d'adreçar als caps del Govern).

La via Llanos de Luna

La segona via que té el Govern espanyol per actuar diumenge és a través de la seva delegació a Catalunya, presidida per Llanos de Luna. La delegada podria ordenar als cossos de què té competència (la Policia Nacional i la Guàrdia Civil) que acudeixin a tots els punts de votació possible per aixecar-ne acta i denunciar els impulsors.

Les denúncies tant es podrien tramitar per la via penal (per ?desobediència) com administrativa (a través del contenciós). En aquest últim cas, el contenciós no podria actuar en diumenge: els seus únics dies hàbils són de dilluns a divendres. En el cas penal, es podria donar el supòsit de jutges de guàrdia que acceptessin la denúncia i l'executessin el mateix dia, però fonts judicials ho consideren improbable, ja que, tret que no sigui a instàncies de la Fiscalia, els jutges penals no tenen capacitat de donar sortida immediatament a les denúncies d'externs (excepte que s'estigui produint una vulneració dels drets fonamentals). Els voluntaris, doncs, serien denunciats, però la votació no es veuria alterada.