E n totes les llengües, el vocabulari mateix, com els topònim (noms de llocs) i els neologismes (incorporacions a una llengua) deixen de pertànyer només a la lingüística (a la lexicografia, si es vol afinar) per esdevenir elements fidedignes de la historiografia. En són testimonis irrefutables. Així, els passos de Gerunda a Girona, Gérone, Gerona i el retorn a Girona ho diuen gairebé tot.

Fa molt anys, vaig estudiar justificadament i obligadament Oceanografia i Climatologia. Em va astorar veure la quantitat de noms que hi havia en noruec pel que nosaltres en diem només "neu" o "glaç". Anys després vaig ser en terres "sami", la nació originària que es troba tant a l'estat noruec com en el finès, i en el suec, si bé no estat mai a la Lapònia sueca. A l'estiu del 1996, vaig fer una estada al darrer Estat confederat del Canadà, nascut el desembre del 1995. Havia estat creat l'Estat inuit (esquimal) de Nunavut. Ara els inuit també governen Groenlàndia, confederada i feliç dins de Dinamarca.

En tots els casos, vaig constatar que el nombre de mots per descriure els diferents noms del glaç i la neu era encara superior. Podria anar més lluny (amb coneixement de llocs complicats) parlant dels noms que hi ha en la variant tuareg del tamazic per descriure diferents tipus de dunes i de paisatges del Sàhara. Nosaltres els veiem avorridament iguals.

Tot ha estat una introducció per parlar del mot català cofoisme. Crec que s'hauria de recordar a tothora, mentre que caldria de treure del diccionari el mot seny, que té un sentit que Mas i els seus han desterrat.

El desús de la paraula seny ha estat un desastre. En canvi, s'ha imposat el cofoisme, és a dir l'autocomplaença, l'autosatisfacció, el sentit de superioritat. La destrucció de la paraula seny i la utilitat del maldat mot cofoisme són aclaridors. Els mots com a significants han de ser o deixar de ser, en funció de la realitat o no del significat, diria l'admirat Saussure.

Ara bé, mentre no arriba la desaparició política d'Artur Mas, el mot cofoisme ha de ser usat sovint per expressar la baixesa, el vol gallinaci, dels nostres mals. Persones honestes foren emborratxades de cofoisme. Sense aquesta intoxicació, Mas ja hauria caigut pel pes de la seva provada incompetència. Per la fugida endavant de Mas, estem, des del 25-N, aquest va picotejant només cabòries - d' idees res de res - que ?puguin generar conflictes. Això s'ha de denunciar. Tant el dret positiu casolà com el convencional no solament ens atorga el dret a no ?sotmetre'ns-hi sinó que, en darrer termini, ens n'imposa l'obligació.

He passat pels inuits i els amazics (variant tuareg) per acabar arribant on volia arribar: a la setmana que avui acaba a Catalunya. Ha estat al·lucinant quant a desastre i sobretot quant clarificació. Ja no hi ha cabòria -inventada ni per inventar- que pugui tapar el que s'ha constatat. No tenim pressupost perquè no tenim govern. No tenim cap coalició parlamentària perquè hi ha només aventurismes i tanta voluntat d' ERC de sobrepassar CiU com d'aquesta per ensorrar ERC. Ni cinc de calaix de grans coincidències ni de grans ( i realitzables) projectes. ERC ara votat en contra d' unes retallades, demà votarà a favor d'altres. Tot va de fum i de mer aventurisme, maldat que sempre és camuflada per grans cabòries. Ningú diu: estic disposar a fer una cosa o una altra per mantenir-me en el poder. Però de vegades els fets ho acrediten.

Tot queda tapat perquè la ciutadania ha estat víctima de la introducció en el cap del maleït i absurd cofoisme. "Això no ens pot passar, o passar-nos només temporalment, perquè ens volen mal, perquè som els millors", diuen encara alguns. Ai caram, i si ells són tant "els millors", perquè, des de dalt, ens ha destrossat l'anterior i el present govern de la Generalitat? ¿No seria preferible constatar-ho i reaccionar en contra, sense somniar truites, cosa que ha implicat continuar davallant?