No tinc cap dubte que la dimissió com a diputat de l'exconseller Lluís Recoder serà un dia considerada com un fet històric. Acreditarà que Mas no vol cap evolució de CDC vers el que aquest partit va manifestar que volia ser quan va néixer i durant decennis: un front catalanista moderat. Tenia aparences transversals -va arribar a crear sindicats- però sempre ha estat de base molt dretana. Malgrat que es calli, CDC es va crear, a Montserrat, amb UDC en el seu si.

Com acabo de dir, allò fou el que manifestava que volia ser. En la pràctica només era una encarnació de la voluntat de poder personal de Jordi Pujol. Durant decennis dir-li a un militant o a un dirigent de CDC que era pujolista generava un somriure d'agraïment i assentiment. Era una satisfacció tan gran, i de base tan comparable, com dir-li a un justicialista argentí que és peronista. O a un aprista peruà qualificar-lo de "belaundista", per Fernando Belaúnde Terry. Les similituds són esgarrifoses. Entre elles, la voluntat de crear autèntiques dinasties, és a dir el nefast nepotisme.

Ara i aquí tot això està molt remenat, per causes que he explicat a bastament. Es poden sintetitzar dient que el masover triat per administrar la finca mentre l'hereu es feia gran es va rebel·lar. El poti-poti és immens.

Si algun militant de CDC o d'UDC nega que això, i coses més precises que ja he explicat, siguin veritat, se li pot dir que viu als llimbs o que vol ensarronar. Caldria veure si nega el que vaig exposar sobre la darrera reunió de la cúpula de la federació.

Quant a la relació amb ERC, aclarir-ho tot encara és més fàcil. Només cal llegir les darreres declaracions d'Oriol Junqueras. Són molt comminatòries respecte a Mas. Quan aquest encara no ha presentat una línia del pressupost, Junqueras ja diu que no accepta la darrera retallada del sou dels funcionaris. Ho afirma quan Catalunya és l'única Comunitat Autònoma que no té aprovat un pressupost i totes les altres ja n'apliquen un.

Junqueras sap perfectament, i no s'equivoca, que a CDC no hi mana ningú. Que l' únic que pot aspirar a manar-hi és Felip Puig i que aquest vol liquidar políticament Mas i, per descomptat, Germà Gordó. Ara Puig, Jordi Pujol i Duran Lleida són els que poden tenir iniciatives.

Mas optà per fer la vida impossible a Recorder, quan aquest estava a punt de ser elegit, pels diputats, president del seu grup parlamentari. Recoder no vol retirar-se de la política com ell mateix ha dit emfàticament. Vol tenir les mans més lliures per fer-ho, amb l'ajut dels tres alts dirigents de CDC i UDC acabats d'esmentar, més el de Miquel Roca Junyent, persona amb una bona agenda i bones possibilitats de finançament.

Junqueras i tots els polítics que he esmentat saben que Mas només pot comptar en termes de setmanes o mesos. La realitat interna de CDC i la de la situació general de Catalunya ja no es poden tapar amb invocacions independentistes pròpies d'un profeta, com va ser Moisés. ERC ha anat aprofitant-se del menyspreu de la realitat de Mas. Però ara CDC fa aigües per tot arreu. Per tant, Junqueras està teatralitzant la ruptura. Li serà facilíssim culpar-ne Mas. Guanyarà una mica més de vot. Però ERC aviat arribarà al seu sostre electoral, si bé encara no hi és.

La naturalesa odia els buits i el creat per Mas s'omplirà. Com i de quina manera? No ho sé. Tanmateix, no crec en absolut que ho pugui fer l'actual PSC, ni tampoc el PP, mentre que, per ara, no hi ha cap Beppe Grillo, malgrat que l'espai és ben real.

L'única cosa segura és que Mas deixarà Catalunya encara pitjor que no pas la va trobar. Si tingués sentit moral i patriòtic, hauria vist que Recoder era una solució que es podia pactar, temporal o per més temps. Ara, a curt termini, no n'hi ha cap altre. Però haver aconseguit apartar Recoder no impedirà la fallida anunciada, segura i final de Mas, sinó que la farà més traumàtica, que ja és dir.

Fa molt de temps que ho vaig predir. Llavors potser calia tenir un cert coratge i algunes bones visibilitats. Ara és una banalitat.