CiU, PP i PSC permeten la llei d´estabilitat pressupostària

El Parlament admet a tràmit la normaliva en què es fixa en el 0,14% del PIB el dèficit màxim per al 2018

02.11.2011 | 20:19
Andreu Mas-Colell parla amb Artur Mas i Joana Ortega, al Parlament. Andreu Mas-Colell parla amb Artur Mas i Joana Ortega, al Parlament.

El Parlament ha admès a tràmit aquest dimecres, amb els vots de CiU, PP i PSC, el projecte de llei d'estabilitat pressupostària en què es fixa en el 0,14% del Producte Interior Brut (PIB) el dèficit màxim permès el 2018.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha detallat els principis de la normativa, que permet que el Govern d'Artur Mas s'avanci en dos anys al compliment de la llei pactada entre PSOE i PP després de la reforma constitucional, i que fixa per al 2020 l'objectiu d'un dèficit autonòmic màxim del 0,14%.

La norma, un dels compromisos que el Govern va adquirir amb el PP per aprovar els Pressupostos del 2011, ha superat així sense dificultats el seu primer escull parlamentari, després que s'hagi tombat les esmenes a la totalitat presentades per la resta de grups de l'oposició, excepte el PSC.

Amb aquesta normativa, el Govern adquireix "el compromís del principi d'estabilitat pressupostària, d'acord amb el tractat de funcionament de la Unió Europea, i el protocol sobre el procediment aplicable en cas de dèficit excessiu", s'obre a revisitar el límit de dèficit en casos excepcionals --catàstrofes naturals i recessions econòmiques--, i preveu destinar els excedents econòmics a un fons de reserva.

Segons Mas-Colell, aquesta llei respon al seu ferm compromís amb l'austeritat en els comptes públics, i més, davant de l'excepcionalitat del moment econòmic, i considera que la seva aprovació permetria llançar un missatge de "rigor, confiança i credibilitat".

Malgrat que el PSC ha votat a favor, rebutjant les esmenes a la totalitat presentades, la diputada Rocío Martínez-Sampere ha apreciat en el projecte més tints de "pacte ideològic amb el PP i d'aprovació pressupostària que una altra cosa".
Tot i que sempre ha defensat el principi d'estabilitat, en la línia de la recent reforma constitucional, ha avisat que no és bo dogmatitzar perquè "estabilitat pressupostària no és dèficit 0", i ha qüestionat les xifres de la normativa catalana i que sigui més restrictiva que la de l'Estat.

Des del PP, el diputat José Antonio Coto ha lamentat que hagin trigat un any per impulsar aquesta norma, després de recordar la reforma de la Carta Magna aprovada amb el PSOE a les Corts, i ha avançat que treballaran per incorporar via esmenes en el projecte de llei tots els elements que van presentar al començament de la legislatura en pro de l'estabilitat pressupostària.

Esmenes a la totalitat

En defensa de l'esmena a la totalitat d'ICV-EUiA, el diputat Joan Boada ha lamentat que aquesta normativa segueixi la línia de la política "conservadora i neoliberal" del Govern de Mas, el qual acusen de reduir el sector públic i defensar la desregulació dels mercats, cosa que provoca un augment de les desigualtats.

En la mateixa línia s'ha pronunciat el diputat d'ERC Sergi de los Ríos, qui ha advertit que el projecte de llei condicionarà els pressupostos dels pròxims nou anys, pel que ha reclamat una llei menys rígida i que, a més d'exigir demandes sobre la despesa també s'estableixin sobre els ingressos, tal com fixen en el text alternatiu que han presentat.

Mentre que el diputat de C's Jordi Cañas ha qualificat d'inútil, mal tramitada i perillosa aquesta legislació, el diputat de SI Uriel Bertran considera que és una mostra del "provincialisme" del Govern.

anteriorsegüent
Les nostres subscripcions, s'assaboreixen
Enllaços recomanats: Premis cinema