Localitzen José Antonio Torres després de dos anys desaparegut: "Està viu"

"Està viu", afirma -feliç- la Rocío, germana petita d'en José Antonio Torres, desaparegut a Madrid des de setembre de 2021. Sense notícies des de llavors, el buscaven pels carrers, deambulant, i per diferents albergs i menjadors socials de Madrid.

La resposta ha arribat sense esperar-ho. "Hem anat a preguntar als investigadors per si hi havia alguna novetat i ens trobem amb la notícia", explica a Cas Obert, el canal d'investigació de Prensa Ibèrica: "El meu germà ha estat identificat fa unes setmanes per la Guàrdia Civil. Està viu!". No hi ha dubte, "és ell".

El 19 de setembre de 2021, José Antonio, de 49 anys, va trucar a la seva germana des de Madrid dient que li havien robat i necessitava diners per tornar a casa seva, a Irun (Guipúscoa). La trucada es va tallar. Des de llavors, no havien tornat a saber d'ell.

La investigació policial el va situar, els dies previs a desaparèixer, també a Madrid. Dormia en albergs, als carrers. Menjava en menjadors socials. Tot i la dada, i a intentar-lo tot, ni la policia ni la seva família van donar amb ell. "Als hospitals ens van dir que no hi havia ningú amb aquell nom, en els menjadors que, per confidencialitat, no demanaven nom ni DNI a les persones que hi anaven...". Dos anys després, les respostes han arribat: identificat, localitzat, està bé. "No sabem massa… A penes ens van dir res... La policia li va demanar que contactés amb la seva família, no ho ha fet, però almenys sabem que està bé".

Mala etapa

Paleta, fuster, operari... l'home va arribar a Madrid desocupat. Estava en un moment vulnerable, havia perdut el seu fill, el seu pare també va morir per covid-19 i la seva mare havia mort de càncer. Fruit de les pèrdues, havia heretat uns diners. "Ell va decidir comprar una furgoneta amb part d'aquests diners. El vehicle estava a Madrid, per la qual cosa va viatjar fins allà amb autobús per comprar-lo", explicava la seva germana el setembre passat. 

El viatge es va enterbolir tan sols arribar a la ciutat. "Un noi l'esperava a la porta de l'estació d'autobusos. Segons hem pogut saber després, la furgoneta que anava a adquirir estava en un barri conflictiu, per la qual cosa vam pensar que en José Antonio va poder estar amb males companyies i visitar llocs perillosos". El seu telèfon no va tornar a donar senyal. En aquest temps, el seu compte bancari no havia tingut moviments, tampoc hi ha registres a la Seguretat Social. No havien tornat a saber d'ell. Fins ara. "Tenim una dada important: està viu. Esperem que ens torni a contactar, l'ajudarem en tot. No el deixarem".