Cinc dones activistes es querellen per abusos sexuals contra el policia infiltrat en moviments socials de Sant Andreu

Cinc de les dones activistes afectades pel cas d’infiltració d'un policia nacional als moviments socials de Sant Andreu i Barcelona i al moviment sindical entre maig de 2020 i octubre de 2022 han interposat aquest dimarts una querella per les conductes de l’agent, que hauria mantingut relacions sexuals i sentimentals amb elles i altres dones del moviment per obtenir informació a canvi i amagant la seva identitat real. La querella és pels delictes d'abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. Altres afectades podrien afegir-se a la querella més endavant.

Les advocades d'Irídia i del sindicat CGT, Sònia Olivella i Laia Serra, que donen suport a les dones, han explicat que consideren molt greu que un policia encobert utilitzi les relacions sexoafectives amb activistes per obtenir informació i apuntalar la seva identitat encoberta per infiltrar-se en el teixit associatiu i sindical. Recorden que la infiltració d'agents només té justificació legal quan es projecta a la investigació d'uns delictes taxats en el marc de la lluita contra el crim organitzat o el terrorisme. Aquest cas quedaria fora d'aquest supòsit, ja que l’objectiu teòric de la policia era monitorar els moviments socials o desestructurar-los, especialment el moviment llibertari, cosa que suposa una greu vulneració de drets civils, segons l'acusació.

La llei preveu la possibilitat que en les investigacions sobre delinqüència organitzada el jutge instructor pugui autoritzar funcionaris de la policia judicial, mitjançant una resolució fonamentada i tenint en compte les necessitats d'investigació, a actuar sota una identitat suposada. Aquesta identitat suposada serà atorgada pel Ministeri de l'Interior per sis mesos, prorrogables per períodes d'igual durada, quedant legítimament habilitats els agents encoberts per actuar en tot el que estigui relacionat amb la investigació concreta i a participar en el tràfic jurídic i social amb aquella identitat fictícia. La informació obtinguda per aquell agent encobert, haurà de ser posada en coneixement de qui va autoritzar aquella investigació i haurà de ser aportada de forma complerta.

Segons Irídia, d'aquest precepte legal es desprèn que només el risc fonamentat de conductes delictives greus i perilloses avalarien aquest mètode d'investigació tan excepcional. Un altre element a considerar de les limitacions de l'actuació dels agents encoberts és que aquests no podran dur a terme conductes que no podrien dur a terme sota la seva identitat real, assegura l'entitat de drets humans.

Els quatre delictes

Pel que fa als delictes d’abús sexual continuat, a la querella s’argumenta que les lleis es basen en la idea del consentiment, que en aquest cas es pot considerar viciat, ja que les afectades mai haurien consentit si haguessin tingut la informació, i per tant no era ni lliure ni informat. "El consentiment podrà ser revocat en qualsevol moment donat que depèn de la lliure voluntat de la persona i aquesta, al seu torn, depèn de la informació de la què disposi la persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta. Per tant, la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual, són indestriables del consentiment sexual", diu la querella.

Pel que fa als delictes de tortura i subsidiàriament delictes contra la integritat moral, el Codi Penal recull que "comet tortura l'autoritat o el funcionari públic que, abusant del seu càrrec, i per obtenir una confessió o informació de qualsevol persona, ... la sotmet a condicions o procediments que per la seva naturalesa, durada o altres circumstàncies, li suposin patiments físics o mentals, la supressió o disminució de les facultats de coneixement, discerniment o decisió o que, de qualsevol altra manera, atemptin contra la seva integritat moral".

Així mateix, el Tribunal Suprem ha definit com a tracte degradant “aquell que pot crear en la víctima els sentiments de temor, angoixa i d’inferioritat susceptibles d’humiliar-la, envilir-la i de trencar la seva resistència física o moral”. Això està íntimament lligat amb la definició jurídica de la integritat moral, que es basa en el dret de la persona a que es respecti la seva dignitat i a no ser instrumentalitzada, recorda la querella.

En aquest cas, les advocades han considerat que "la privació de la condició de persona mitjançant un ús instrumental de les querellants, així com la generació d’un patiment innecessari en elles, són elements que configuren el delicte contra la integritat moral".

Sobre el delicte de revelació de secrets, el Codi Penal preveu un agreujant quan aquest delicte el comet una autoritat o funcionari públic. A més, la Llei de Protecció de Dades reconeix una protecció específica a la informació relativa a la ideologia, l'afiliació sindical, la religió, la sexualitat, les creences o l'origen racial. Aquesta privacitat hauria estat vulnerada sense justificació a través del vincle que l'agent infiltrat va crear amb les afectades.

Per últim, els delictes d’impediment d’exercici de drets cívics suposen una vulneració d’un dels drets fonamentals recollits a la Constitució: el dret d’associació i de reunió, diuen Irídia i CGT en la querella.

Afectació en les víctimes

"La imposició d'interaccions sexuals, sigui mitjançant vis física o compulsiva, o sigui per engany o prevalença, no només afecten a la integritat física sinó que tenen un sever impacte en la integritat moral i en la identitat de les dones. Aquesta violència afecta els seus projectes vitals, el seu sistema de creences, a les seves relacions afectives i comunitàries, a la seva percepció de seguretat i, en definitiva, a la seva identitat personal. Quan la violència sexual és perpetrada o tolerada per l'Estat, els impactes són majors perquè es genera en una situació d’asimetria i d’indefensió, i perquè els agents transgredeixen els seus deures d'actuar dins dels llindars de la legalitat i de protegir els drets de les persones", diu la querella.

Així mateix, les querellants recorden que la llei contempla que quan les actuacions d'investigació puguin afectar a drets fonamentals, els agents encoberts hauran de sol·licitar a l'òrgan judicial competent les autoritzacions necessàries. Per això, les acusacions han fet extensiva la denúncia al superior jeràrquic i reclamen una investigació que identifiqui els responsables del fets i garanteixi el retiment de comptes.

Segons Irídia i la CGT, l'estat espanyol està "vulnerant el dret a no patir tractes cruels o inhumans, exercint violència institucional sexualitzada contra dones a qui s’ha instrumentalitzat pel fet ser militants i activistes". "L’actuació de l’agent es va realitzar de forma planificada, deliberada i amb el coneixement que s'estava abocant a dones polititzades a trair les seves creences i valors, ja que se les estava empenyent a realitzar actes que atemptaven directament contra la seva llibertat ideològica i la seva identitat política", asseguren.

Les entitats denunciants també valoren que s’ha vulnerat el dret a la vida privada i familiar de les afectades: en el curs d'aquests dos anys l’agent va tenir accés a informació política, però també personal de les activistes amb qui es va relacionar. En el cas de les querellants, va tenir accés a informació especialment protegida, com la relativa a la ideologia, l'afiliació sindical, la religió, la sexualitat, les creences o l'origen racial.

Per últim, consideren vulnerat el dret d'associació, el dret de participació en els assumptes públics i a la llibertat ideològica. A més, la infiltració sense cobertura legal en els moviments socials genera uns efectes devastadors neutralitzant espais i col·lectius sencers. Aquesta infiltració els permet identificar les persones significades que impulsen aquests moviments, facilitant-ne la seva criminalització indeguda i la desarticulació d'aquests moviments per la desconfiança irreversible que instauren en el seu si. En darrer terme, la desarticulació d'espais polítics provoca que la ciutadania i la societat civil organitzada no pugui dur a terme la seva participació social en pro d'una societat diversa ni complir la seva funció democràtica de fiscalització de l'actuació dels poders públics.

Altres casos

La querella presentada recull també antecedents significatius a nivell nacional i internacional en relació a casos d’espionatge d’estat. En l’àmbit català, cita casos com Pegasus o el precedent d’agent infiltrat als moviments socials de Barcelona, destapat al juny també pel setmanari La Directa. Arran d’aquests casos, tant el Govern com organitzacions de la societat civil com Òmnium van iniciar accions legals en seu penal i administrativa, tendents a denunciar que el marc legal existent abocava els activistes i el teixit associatiu a ser víctimes potencials de la investigació arbitrària i abusiva de les seves persones, famílies, comunicacions i activitats associatives i polítiques, pràctica que suposava una clara vulneració dels drets fonamentals individuals i col·lectius.

La Comissaria General d'Informació, depenent de la Direcció General de la Policia, mai va aclarir quina era la justificació de la infiltració de l'agent encobert de la Policia Nacional I.J.E.G. (identitat real de Marc Hernández Pons) ni quina era la investigació concreta en la que es va emmarcar la seva infiltració al moviment independentista i als Sindicats d'Habitatge de Barcelona durant dos anys. Tampoc s’ha aclarit l’ús concret ni la motivació de l’aplicació de 'softwares' espies com Pegasus o Candiru.

Irídia i la CGT expliquen que la infiltració d'agents als moviments socials i polítics és una pràctica que també s'ha dut a terme en altres països. En alguns casos, la denúncia pública i legal d'aquelles pràctiques, quan s'han dut a terme sense cobertura legal o de forma que excedia la tasca policial, ha desembocat en un debat democràtic sobre els límits de les atribucions de l'Estat en les tasques policials i sobre la necessitat d'arribar a consensos socials i polítics sobre l'equilibri entre les funcions d'intel·ligència policial i el respecte dels drets fonamentals individuals i col·lectius.

Un exemple paradigmàtic és el cas del Regne Unit, en què un agent encobert va tenir una conducta similar a la del policia infiltrat a Sant Andreu. Aquest precedent judicial de 2021 aborda les conseqüències de la infiltració d'un agent de policia en els moviments socials de Nottingham que va implicar la vulneració dels drets fonamentals de Kate Wilson, amb qui l'agent encobert va mantenir sota engany una relació sexeafectiva durant 2 anys. El policia, per tal de blindar la seva identitat fictícia, va establir relacions personals i fins i tot aquella relació sexeafectiva com a forma d’encobrir la seva tasca i garantir-se l'accés a la informació relativa a aquells espais polítics de forma permanent i actualitzada. En descobrir-se, el cas va suscitar un intens debat públic sobre els límits legals i ètics de les activitats d'intel·ligència dels cossos policials. El Tribunal va considerar que es va vulnerar el Conveni Europeu dels Drets Humans, relatius a la prohibició de la tortura i del maltractament, al dret a la vida privada i familiar, a la llibertat d'expressió, al dret d'associació i a la prohibició de discriminació.

En relació als efectes específics de la relació sexeafectiva mantinguda amb aquella activista anglesa fent ús de la identitat encoberta, la justícia britànica va considerar que l'agent de policia va envair el nucli dur de la vida privada de Kate Wilson, li va causar patiments psicològics, va interferir en la seva autonomia sexual i va cometre una profunda falta de respecte envers la seva integritat corporal i la seva dignitat humana. En aquest cas el govern del Regne Unit es va desmarcar de l'actuació de l'agent policial, admetent que es tractava d'una extralimitació que va creuar línies legals i ètiques que no comptaven amb consens social ni polític i va iniciar un procediment de reparació simbòlica i econòmica de l'afectada.