Els drets dels infants

Com dèiem la setmana passada, les setmanes es toquen. I aquesta ha començat amb la celebració del dia universal dels drets dels infants. Arreu del món es commemora amb la intenció de promoure el seu benestar i la seva qualitat de vida.

Els 10 principis que es reconeixen en la declaració dels drets dels infants, proclamada l’any 1959 per les Nacions Unides (ONU), tenen un àmbit universal.

I ara els anirem enumerant. Per saber-los i per poder valorar si es compleixen. Diu que aquests drets els gaudiran tots els infants, sense cap mena de discriminació per cap motiu. Per això se’ls anomena universals. Continua manifestant l’especial protecció que s’ha de donar a l’infant i que per fer-ho utilitzarà tots els mitjans necessaris perquè pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment, d’una manera sana i normal i amb llibertat i dignitat. Té dret, des del naixement, a tenir un nom i una nacionalitat. També a ser atès sanitàriament dins la sanitat pública. Mare i fill rebran les atencions prenatals i postnatals adequades, que permetin un creixement i desenvolupament saludables. Proclama el dret a una alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats. Si presenta una malaltia, diversitat funcional o algun problema social, té dret a rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries, personalitzades segons cada cas. Se’l criarà en un ambient d’amor i comprensió. No se’l separarà de la mare, llevat que per motius concrets això no sigui possible. Ha de créixer sentint-se emparat i sota la responsabilitat familiar. Si no és possible, es farà amb afecte i seguretat, moral i material, amb els mitjans d’atenció als infants sense família i/o sense mitjans de subsistència. Se li garanteix el dret universal a l’educació. Basada en la cultura general i les ensenyances que li permetin desenvolupar les seves aptituds, el judici individual, el sentit de la responsabilitat moral i social, i que el dugui a ser un membre útil a la societat. El nen ha de poder jugar. Cal recordar que la responsabilitat màxima de l’educació recau en els pares. Sempre són els primers a rebre protecció i socors davant de qualsevol element o inclemència que posi en perill la seva integritat. Se’l protegirà de qualsevol mena de negligència, de crueltat, d’explotació de treball i del tràfic infantil. No farà cap feina que perjudiqui la seva salut i/o dificulti el seu desenvolupament físic, mental i/o moral. Se’l protegirà contra qualsevol classe de discriminació. I sempre serà educat en un esperit de comprensió, amistat entre els pobles, pau i fraternitat. Es potenciaran les seves aptituds i energies que s’encaminaran a destinar-les a les persones.

N'estem segurs que realment estan garantits els drets dels infants a tot el món?

Llegir aquests drets, d’un en un, a poc a poc, i reflexionar sobre el seu significat és un dur exercici. Sobretot si mirem alhora el que està passant en la nostra societat. I si ens atrevim a fer-ho i al final en volem treure conclusions, una podria ser: N’estem segurs que realment estan garantits els drets dels infants a tot el món? L’expressió de moltes cares, els cossos ferits i/o mutilats, els infants morts accidentalment, per violència..., i moltes altres situacions de patiment infantil, suggereixen la resposta.