Estimulació cognitiva, un fre a l’avançament de l’Alzheimer

Els quadrats blancs i negres que simulen un tauler mural d’escacs estès a terra són molt útils per treballar la mobilitat de les cames. La idea va sorgir al centre de l’Associació de Malalts d’Alzheimer (AMA) de Figueres, quan les professionals van observar les dificultats que tenia una usuària a l’hora de caminar. Aquest és un dels materials que es troben a la sala de fisioteràpia, juntament amb altres elements que les professionals de l’AMA han «inventat» per ajudar les persones malaltes a retardar l’avançament del deteriorament cognitiu i funcional, com ara un camí de bombolles per coordinar els moviments del cos.

S’acaben de complir vint anys de la posada en marxa, a l’AMA, del centre de dia de teràpia d’estimulació cognitiva, que en els seus inicis constava, sobretot, d’activitats creatives a partir del treball amb fitxes. Amb el pas dels anys, i tenint en compte els beneficis que té aquest tipus de teràpia per als malalts d’Alzheimer, s’ha anat ampliant el ventall d’activitats, adaptant-les a les particularitats i necessitats de cada usuari. Les fitxes continuen estant presents, però no són l’únic recurs a emprar per entrenar les habilitats cognitives i físiques.

L’objectiu és, segons la psicòloga Núria Juanola, que els usuaris estiguin motivats amb tot allò que fan. «En vint anys, no han canviat ni el projecte ni la planificació d’activitats, però sí que s’ha evolucionat en el sentit d’adaptar-les en funció de les necessitats dels usuaris. Això fa que hi hàgim de posar molta imaginació, perquè molts materials no existeixen i els hem d’inventar», afirma Núria Juanola.

Raonament i llenguatge

El programa d’estimulació cognitiva permet treballar, a més de la memòria i la coordinació, la part retencional i de concentració, la part emocional i psicològica i la part relacional del pacient. La psicòloga ho exemplifica amb aquestes paraules: «El dia que proposem un taller de debat, els usuaris raonen, es relacionen, defensen les seves idees i utilitzen el llenguatge».

Amb els anys, també s’han demostrat els beneficis de la música com a teràpia cognitiva. «La música intervé en les nostres emocions, en la nostra capacitat d’activació i de relaxació. És un element que fem servir molt per ballar, per moure’ns, per relaxar-nos... és un bon comodí per crear un ambient o un entorn còmode a l’hora de portar a terme alguna activitat», comenta Núria Juanola.

Les terapeutes de l’AMA fan que els mateixos usuaris s’impliquin en la confecció de recursos pràctics, sigui pintant boles i oueres o fent un joc de memòria amb unes agulles d’estendre roba. Tot és material imaginatiu i personalitzat.

Recuperar les rutines

Els responsables de l’AMA manifesten que s’esforcen per assegurar la continuïtat dels seus serveis, després d’aquest temps de pandèmia, que va afectar de ple el funcionament del centre durant el confinament. El 2021 ha estat un any de recuperació de les rutines i de les activitats, en què ha calgut adaptar tots els programes als protocols de prevenció de la Covid-19.