Un estudi internacional liderat per la Universitat de Granada mostra l'eficàcia de la melatonina a l'hora d'alentir, retardar o prevenir el mal renal provocat per l'obesitat amb diabetis (diabesitat).
Els científics han demostrat que l'administració de melatonina prevé l'alteració mitocondrial i del reticle endoplasmàtic.
Aquests orgànuls juguen un paper crític en el desenvolupament del mal en les cèl·lules del ronyó i la seva progressió cap a la insuficiència renal.
Perquè aquest tractament sigui efectiu, els experts recalquen que han d'administrar-se unes dosis de 10 mil·ligrams de melatonina per quilo de pes corporal al dia.
El gran cost del mal renal
Segons l'autor principal de l'estudi, l'investigador de Farmacologia de la Universitat de Granada Ahmad Agil, el mal renal és causat per les complicacions metabòliques de l'obesitat.
Aquestes poden manifestar-se en diabetis, hipertensió, alteracions dels lípids en sang o la malaltia del fetge gras.
Atès que la prevalença d'aquestes patologies no deixa d'augmentar, el mal renal s'ha convertit en un problema de salut que afecta milions de persones a tot el món.
A més, té un gran cost socioeconòmic. Aquesta afecció requereix costoses instal·lacions d'hemodiàlisis o serveis de trasplantament renal, amb els corresponents estudis de compatibilitat necessaris, que alenteixen el procés.
Resultats esperançadors
Per aquest motiu, resulta tan important no sols contrarestar la malaltia sinó preveure-la. I això és el que han aconseguit demostrar els investigadors amb el tractament.
Els experts indiquen que és possible la fabricació d'un fàrmac amb melatonina que actuï com a tractament preventiu en aquests casos.
Al·leguen, a més, que aquesta substància compta amb un perfil de seguretat molt alt i que ja s'administra sense problemes en el tractament de l'insomni.
Aquests resultats estan en la mateixa línia dels publicats per aquests investigadors en els últims 10 anys.
Pel que es consolida que l'administració farmacològica de melatonina constitueix una altra nova estratègia en l'abordatge terapèutic de la diabesitat.
Diabesitat, la nova epidèmia
El terme diabesidad va ser encunyat per Paul Zimmet l'any 2001 i fa referència a l'estreta relació entre l'obesitat i la diabetis.
Quan augmentem de pes, el greix s'acumula danyant els mecanismes de producció i acció de la insulina.
La insulina és una hormona encarregada de regular els nivells del sucre en sang.
Si aquesta hormona no funciona bé, el nivell de sucre en sang s'eleva, forçant al pàncrees i apareixent la diabetis.
La diabesitat afecta a més de l'11% de la població espanyola, la qual cosa equival a uns 4 milions de persones.
Es tracta d'una malaltia derivada dels hàbits de vida actuals, tant en l'alimentació com en la falta d'exercici.
A més, no sols incideix en els adults, ja que cada vegada és més freqüent en la població infantil i juvenil. Així, 1 de cada 10 adolescents amb obesitat són prediabètics i l'1% són diabètics.
Símptomes, diagnòstic i tractament
Els símptomes són els característics de la pròpia diabetis i de l'obesitat: excés de set, augment de la quantitat d'orina emesa, pèrdua de pes, cansament, etc.
Els experts assenyalen que el diagnòstic és senzill. Una simple analítica de sang amb uns determinats valors de pes, altura i índex de massa corporal serveixen per a donar un diagnòstic.
Els passos inicials en la teràpia de la diabesitat se centren en la necessitat d'un canvi en l'estil de vida del pacient.
Es fomenta un canvi en la dieta, amb un descens en la ingesta de greixos saturats i es promou un augment de l'exercici físic a realitzar.
També seria aconsellable l'abandó de l'alcohol i el tabac.
Si amb les modificacions en l'estil de vida i l'exercici físic no s'aconsegueixen els objectius marcats, cal començar el tractament farmacològic. Actualment s'utilitza la metformina, la creatinina i la glifocina.
No obstant això, els esperançadors resultats de l'estudi en ratolins conviden a portar la melatonina a la fase següent i provar la seva efectivitat en humans.
