Portes giratòries...

Fins fa quatre dies, el llançanenc Pere Vila ha estat el director general de Ports de la Generalitat. La seva presència en el govern de Pere Aragonès es podria considerar una anomalia, ja que ERC ha mantingut en el càrrec a Vila molts mesos després del trencament dels republicans i Junts, partit del qual el polític empordanès n’és un destacat representant. La nova directora general és Annabel Moreno.

El relleu té un fort component de porta giratòria, d’allò que en diríem premiar algú que abans ha fracassat. Perquè la paraula fracàs és la que va envoltar la candidatura d’Annabel Moreno, pretendent a mantenir l’alcaldia d’Arenys de Mar a les passades eleccions municipals del mes de maig. La llista republicana que encapçalava va perdre quatre dels sis regidors que havia aconseguit el 2019 i va ser clarament derrotada per l’opció d’Estanis Fors (Junts), la qual va assolir una clara majoria absoluta de nou regidors.

Com també van fer Miquel Pueyo a Lleida o Mireia Ingla a Sant Cugat del Vallès, Annabel Moreno va decidir plegar i abandonar l’Ajuntament d’Arenys després del naufragi electoral. Ni tan sols va recollir l’acta de regidora, perquè devia considerar que amb només dos regidors, una exalcaldessa no podria actuar amb prou dignitat des del banc de l’oposició. En teoria, va acceptar el fracàs, i, també en teoria, ho va fer el seu partit. Cert, fins que Esquerra va decidir premiar la seva derrota, és a dir, el càstig electoral indiscutible a les urnes municipals, oferint-li un lloc de tanta responsabilitat com és el de directora general de Ports. Com a ciutadans del nostre país petit només ens queda esperar que ho faci bé. Mentrestant, cal reconèixer la feina que ha fet Pere Vila des d’aquest càrrec, com molt bé poden testimoniar els responsables dels ports en els quals ha actuat.

Personalment, sempre he valorat molt la gent que sap dimitir a temps. Mai no m’he amagat de dir que amb Joan Armangué vaig mantenir diversos estires-i-arronses mentre va ser alcalde de Figueres i que sempre he valorat que va exercir el càrrec tenint un projecte de ciutat. La seva dimissió clara i contundent quan va perdre les eleccions del 2007 va ser un gest que el va honorar, per com i quan ho va fer. Després, ha continuat fent coses, però va entendre quin havia de ser el seu paper en la vida pública política després del veredicte dels votants. Podria escriure més sobre dimissions i portes giratòries, però no em toca pas a mi fer examen de consciència, com a missatger ja he mort massa vegades.