Junts per l’oposició

Algú haurà d’explicar què li passa a JxCat a l’hora d’administrar els resultats electorals que els haurien de permetre ser decisius en les principals institucions del país. En poc temps se’ls han escapat o han deixat escapar espais de govern importants. Van dimitir del govern de la Generalitat per falta d’entesa amb ERC. Van fracassar a l’hora d’articular una majoria a l’Ajuntament de Barcelona que permetés a Xavier Trias ser-ne l’alcalde. I ara han perdut la possibilitat de ser al govern de la Diputació de Barcelona perquè el PSC ha sabut arribar a acords amb els Comuns i amb Tot per Terrassa. Sort encara que van acceptar mantenir la presidència del Parlament amb Anna Erra, després de la suspensió de Laura Borràs, però els va venir de poc perquè el PSC ja presentava candidatura.

Segurament que en els episodis esmentats hi tenen molt a veure les discrepàncies amb ERC i la falta d’entesa entre dos partits que es disputen el lideratge de l’independentisme. A hores d’ara ja no hi ha cap dubte que la dita majoria parlamentària independentista del 52% era un simple miratge.

El fet que ara JxCat i ERC hagin estat incapaços de vertebrar una majoria suficient per governar a la Diputació, mentre que el PSC hagi pogut arribar a acords amb Tot per Terrassa, el partit de l’exsocialista Jordi Ballart, amb qui va ser molt bel·ligerant durant la campanya de les municipals, demostra la falta d’entesa dels independentistes.

En tots aquests episodis JxCat és qui en surt més mal parat, perquè no aconsegueix rendibilitzar els resultats electorals que haurien de donar per una mica més que quedar-se a l’oposició.