Llers ancestral

El meu cosí Josep, des de Figueres, m'ha fet arribar fa uns dies una filmació dels actes duts a terme recentment en aquest poble, que fou bressol del meu pare, avis i oncles. I també residència meva de molts estius d'infantesa i primera joventut, a la casa pairal del barri de Llagostera.

Recordo haver llegit aquella tètrica notícia publicada en el seu moment a La Vanguardia: «En el pueblo de Llers, las hordas fugitivas volaron los polvorines y depósitos de municiones. Desaparecieron el pueblo entero y los habitantes que se hallaban en él». Dues-centes tones d'explosius, predominant sobretot la trilita, hi havia emmagatzemades pels republicans, llavors fugitius, dins la vella església. Amb la violenta explosió foren destruïts totalment cent seixanta edificis del poble i, de forma parcial, uns dos-cents més. La voladura, efectuada el 8 de febrer de 1939, es retardà una hora respecte a l'horari previst, cosa que propicià que alguna gent avisada que havia fugit ja hagués retornat al poble. Després, el 1943, per ordre del dictador espanyol, s'aixecà el Poble Nou, a uns cinc-cents metres del nucli antic, però sorprenentment els cairats col·locats cedien amb molta facilitat i la cosa fou tot un problema de runes. Per aquells temps, el rector Mn. Joan Puig va demanar poder fer de pressa la construcció de la nova església, per no haver d'anar a oir missa a Figueres, ciutat «asaz peligrosa para la moralidad», segons ell. Quines coses, no?...

Reculem ara en la història. Després del terratrèmol patit entre els anys 1427 i 1428, el senyor de Llers demanà als veïns dels pobles annexos de les Escaules i Pont de Molins una contribució per refer el seu castell, molt malmès llavors. Aquestes poblacions es van negar a pagar el que se'ls sol·licitava i, per altra banda, reclamaren la seva independència, cosa que no van aconseguir fins dos segles més tard.

Llers està situat a cinc quilòmetres al nord-oest de Figueres, a 142 metres sobre el nivell del mar. Té un terme municipal de 21,21 km2. Envoltat de turons i serres de relativament poca alçada, el riu Muga passa pel nord del poble i fa de límit, en alguns trams, amb la població de Pont de Molins. El lloc de Llers sembla que fou habitat des de la prehistòria. Ara bé, el document més antic que s'ha trobat que en parla és una butlla del papa Benedicte VI, datada el 970, adreçada a l'abat de Sant Pere de Roda, Hildesind, on confirma la possessió d'aquest poble, entre altres. Del castell de Llers n'hi ha constància des del segle XI. La població de Llers està inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Un poble, aquest, curull d'antigues llegendes, com la d'un vampir anomenat comte Estruch, al segle XIX, d'ell en deriven segurament els mots malastrugança i malastruc. Carles Fages de Climent, amb el seu poemari Les bruixes de Llers, editat el 1924 amb il·lustracions d'un jove Salvador Dalí, va assolir fer ben coneguts aquests indrets: «De Llers, terra de bruixes, la màgica contalla / d'un cap d'Empordà a l'altre, no l'heu sentida a dir? / A mitjanit encenien la falla / dels focs follets que apagava el matí. / S'enfilaven als cims disfressant-se amb les ombres / o davallaven a les frondes de la vall, / o vers la mar, a abeurar les escombres / que destraven a guisa de cavall»...

Afegim-hi finalment aquests mots de Carles Pi Sunyer, a Una interpretació de l'Empordà: «Mites d'arestes tallants, cel ventejat per la tramuntana. Cel rogenc per on volen, en la seva cavalcada sinistra, les bruixes de Llers». Llers ancestral, doncs...