Llums al cel empordanès

Un bon amic m’envia un article d’aquest mateix setmanari i llegeixo: «L’impacte lumínic del Parc Galatea de l’Albera es percep des de bona part de l’Alt Empordà». I estem parlant d’una única torre de grans dimensions que a la nit és visible des de bona part de la nostra estimada comarca. Ara imagineu-vos l’impacte que tindrà el Parc Galatea quan estigui complet, amb tot de llums vermells configurant una panoràmica visual totalment diferent de la foscor de l’actualitat.

El meu amic m’escriu: «Imagina’t des de Roses, de nit, amb l’horitzó ple de llumetes» i jo faig la visualització i penso que perdrem el paisatge del qual hem gaudit de temps ençà. Un canvi que, si es produeix, alterarà per sempre més la panoràmica empordanesa.

La transició energètica és necessària, ningú ho dubta, però com ja he escrit en altres articles, en cap cas el model que ens volen imposar és necessàriament el correcte, o la millor opció, ans al contrari, respon a interessos de grans grups inversors del sector energètic, amb lobbies molt poderosos.

El Parc Galatea canviarà per sempre més la serra de l’Albera, afanyeu-vos a guardar imatges de com és avui en dia, abans que en nom del progrés les imatges de la carena plena de molins gegants de vent, ens evoquin aquell llibre «de cuyo nombre no quiero acordarme».

I tot darrere d’aquest projecte, en venen molts més, amb el Parc Tramuntana disposat a canviar la badia de Roses per sempre més, i també a omplir-la de llumetes vermelles en mig de la mar que semblaran una frontera a l’horitzó, impactant visualment en les retines de tots els veïns i les veïnes d’una de les badies més belles del món.

Tot això a menys que, des del Territori, i amb la nostra gent, l’oposició a aquests projectes sigui tan forta que impedeixi la seva execució, perquè ja se sap que fins i tot David va poder guanyar Goliat, quan ningú s’ho esperava.

Les entitats ecologistes, els amants de l’Empordà i tots aquells que pensem: «Així No», tenim molta feina per intentar aturar el que ens ve a sobre. Les institucions empordaneses i els ajuntaments afectats tenen un repte molt important a la seva taula, reconduir la situació, i evitar la pèrdua del paisatge empordanès tal com el coneixem des de temps remots.