MGF: Què és això?

Les sigles (MGF), a bastament conegudes avui en dia, signifiquen mutilació genital femenina. Però, què signifiquen realment? Què és aquesta pràctica? On es dona? Qui la pateix?

Aquestes sigles portades a la vida d’algunes nenes, noies i dones, equivalen a ser víctimes d’una mutilació. Mutilar, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans és: «Llevar (a algú) un membre o una part essencial del cos. El van mutilar a la guerra, o bé, per extensió, mutilar un arbre. Mutilar una comèdia. En el tema que tractem avui, fa referència a la mutilació dels genitals femenins.

Tal com hem dit en el paràgraf anterior, és tractar de separar, de llevar del cos, els genitals femenins. És una acció traumàtica, quirúrgica, molt sovint duta a terme en unes condicions sanitàriament molt poc segures. Quan es practica, provoca no només molt dolor, sinó també molta pèrdua de sang (hemorràgia) i també una possible infecció a la persona a qui li practiquen. Les complicacions poden arribar a ser tan greus, que poden posar fi a la vida de la persona. El dolor de la mutilació, que és molt important, com que se sol practicar en nenes molt petites, pot no ser recordat quan es fan grans.

Aquesta pràctica sol ser un costum tribal, en alguns països del món, on hi ha la creença que, si la dona no ha estat mutilada, no és pura. I la mateixa societat tribal pot rebutjar-la. Moltes vegades són les àvies de les nenes les que duen a terme la intervenció i creuen que li estan fent un bé a la neta. Un cop duta a terme la mutilació, la dona no podrà sentir plaer en les relacions sexuals, cosa que ens pot fer entreveure alguna altra finalitat en la pràctica d’aquest ritual.

Ja hem explicat que aquesta pràctica només la pateixen les nenes, les adolescents i les dones joves, només en alguns llocs del món. Un cop duta a terme, la societat a la qual pertanyen, les accepten com a membres. També cal dir que segons el tipus de cirurgia que se’ls practica hi ha diferents tipus de mutilacions.

Aquesta pràctica, en les nenes d’aquí, se solen dur a terme quan visiten la família en els seus països d’origen. És a dir, els pares de les nenes han migrat a llocs on aquesta mutilació no es pot dur a terme i es considera un delicte. Estan informats que aquesta no és una pràctica ni bona, ni sana, ni natural. I també que és il·legal. També se’ls explica que a casa nostra hi ha un protocol per a detectar els casos en què es preveu el risc que es pugui dur a terme per poder evitar-ho. El protocol en el qual intervenen diferents equips que treballen coordinadament. Hi treballen personal sanitari (sobretot pediatres), mestres, treballadors socials i policia.

La pedagogia feta contra aquesta pràctica ha demostrat ser útil. Hi ha qui assegura que no desapareixerà fins que la docència i sensibilització no es faci en el país d’origen de les nenes, que és on actualment se sol perpetrar. La sensibilització dels pares aconsegueix que cada cop es practiqui menys en el seu país d’origen, ara s’ha d’incidir sobre les persones que la duen a terme allà, perquè es deixi de practicar.

La mutilació genital femenina és un atac directe sobre els drets humans i els dels infants. Ara ja sabem una mica més d’aquesta pràctica i del perquè no s’ha de fer.