Posar-se al volant

Una de les accions bàsiques, quan hom condueix, és posar l’intermitent per indicar als vehicles de l’entorn més immediat quina és la maniobra que es pretén realitzar. Quan dic bàsica, em refereixo que és una de les fórmules per evitar accidents més senzilla, més fàcil de realitzar a l’hora de conduir.

Que sigui bàsica, a banda d’obligatòria, i que a més eviti accidents –tant en carretera com en ciutat–, no significa que s’utilitzi, o com a mínim és el que recull un estudi de la DGT que indica que només el 33% dels conductors fa servir els indicadors de maniobra, un percentatge certament baix.

D’aquesta manera, els accidents en carretera, i amb ells els accidents mortals, s’han incrementat el darrer any; no només pels intermitents –per descomptat– sinó que també cal afegir la conducció sota efectes d’alcohol o substàncies, excés de velocitat, circular pel carril de l’esquerra en comptes del que pertocaria, fer servir el mòbil conduint, i tot un seguit d’actituds perilloses al volant que tot i ser-ne conscients no s’eliminen. L’efecte sancionador és determinant, però encara ho hauria de ser més l’efecte de consciència de qui porta el volant del mal que pot arribar a fer, i fer-se.

Malgrat les campanyes de conscienciació, cada vegada més crues i que apel·len a tots els sentiments possibles, es mantenen les mateixes bestieses per part de molts conductors. Potser també l’estat d’algunes carreteres hi té a veure, o la climatologia però, majoritàriament, és qui va al volant qui és el màxim responsable.

Suposo que és allò de pensar que els accidents sempre els passa a altres o que les infraccions sempre les fem per «una bona causa» o només «un minut»; qui sap quina altra raó podem trobar-hi, que segur que n’hi ha d’altres que coneixem o que hem fet servir alguna vegada. No sé, exactament, què caldria fer perquè tothom prengués consciència real del que suposa posar-se davant del volant; ni sé si es pot fer gaire res més del que es fa.

Caldria trobar-lo!