Víctor Puga finalment ha anunciat que no es tornarà a presentar a les eleccions municipals. Fa dos caps de setmana vaig ser a l’Escala i puc assegurar que aquest era un dels temes que hi havia al carrer. Es parlava del temps (del mal temps), del Sant Jordi, dels llibres, del que es venia i el que no, del que es trobava i el que no; però també de la renúncia de l’alcalde. És natural. La gran pregunta era: per què ho ha fet ara, quan encara queda un any ben bo per a les eleccions municipals? La resposta és que és un bon moment, possiblement el millor moment, no per a ell sinó per al seu successor. Puga va prometre que ho deixaria a final d’aquest mandat i hi ha qui creu que s’hi hauria d’haver quedat tot aquest any. És una opinió, igual de respectable que la que diu que pot deixar l’alcaldia quan vulgui o quan les circumstàncies li empenyen. L’encara alcalde ha explicat que s’ha presentat a unes oposicions i que la tasca que farà a partir d’ara és totalment incompatible amb l’alcaldia. Per tant, la decisió era obligada.
Desconec si el candidat serà qui el substituirà aquest mes en el càrrec, el primer tinent d’alcalde Josep Bofill. El que sí que sé és que aquesta situació, si acaba sent ell el cap de llista, li dona un marge considerable, no per desenvolupar cap projecte o idea que no estigui en marxa, sinó per tastar la cadira, per sentir-s’hi còmode, per adonar-se del que representa ocupar un càrrec d’aquesta responsabilitat.
Als ciutadans, els servirà per veure que algú que no és Puga també pot estar al capdavant del municipi i tenir elements suficients per votar-lo si ha agradat la gestió que s’ha fet els últims temps o castigar-lo si no els ha convençut. I a l’oposició també li servirà per veure si val la pena presentar una candidatura seriosa per optar al govern; per saber si ho tindrà més fàcil o més difícil enfrontar-se a algú que no és l’alcalde dels últims set anys.
