Quan una persona té un problema amb el mòbil, perquè el perd, li roben o se li trenca, normalment la gran preocupació que sent no recau sobre l’aparell, si no sobre tot el que hi ha dins. “Es que ho tinc tot, allà dins”, acostuma a dir qui es troba en una circumstància d’aquestes.
I es cert. No només es un aparell per trucar i que ens truquin, doncs ja fa temps que també es el receptacle de l’agenda d’amics i coneguts amb els respectius números, però es que últimament es un petit ordinador de butxaca on hi tenim llibres, diaris, documents, arxius, agenda del dia a dia, avisos amb diferents alarmes i sons per saber a què hem d’atendre, fotos, vídeos..., i a més podem connectar-nos a vídeo-reunions, fer pagaments, confirmar transferències, jugar individualment i amb d’altres... i seguir les xarxes socials, que s’han convertit en el punt de trobada i d’informació més generalitzats.
Així doncs, es veritat que si ens quedem sense mòbil ens quedem literalment despullats. Què pot passar, individualment i social, si un dia ens quedem sense xarxa? Sense internet? Serem capaços de reorganitzar-nos sense el mòbil?
Perdre el mòbil es perdre-ho tot. I no només al que hi ha a dins, si no la immediatesa, el saber el què i el com a cada moment
Intento recordar quan jo era joveneta i quedàvem amb els amics. No teníem telèfon mòbil ni hi havia cap mena de WhatsApp per saber què passava si un no arribava a la cita en el lloc i a l’hora acordats. Senzillament esperàvem un xic i si aquest algú no apareixia donàvem per suposat que no vindria per la raó que fos i que ja ens explicaria el què la pròxima vegada que ens trobéssim. I cap problema. Només podia passar que s’hagués retardat una mica i que quan arribés ja no hi trobés ningú. I més d’una vegada havia passat sense que suposés cap contrarietat. Per altra banda s’acostumava a saber on es volia anar, pel que la persona que arribava tard al punt de trobada sempre es podia incorporar al punt final, i com que no teníem vehicle i acostumàvem a anar a peu, ja acabava fent cap.
Tampoc fa pas tant, quan sonava el fix m’afanyava a anar a despenjar per atendre la trucada. Ara ja no. Ara el deixo que soni. Els amics i familiars acostumen a trucar pel mòbil. Pel fix només ho fan, el 99,9% de les vegades, les empreses que et volen vendre alguna cosa.
Al mòbil hi es tot. Perdre el mòbil es perdre-ho tot. I no només al que hi ha a dins, si no la immediatesa, el saber el què i el com a cada moment. I si no podem viure amb aquest ritme sembla que el cel ens caurà sobre el cap, o la terra s’esfondrà als nostres peus.
