Resulta que anem cap a l’estiu i estem els culers més relaxats que mai. No us negaré les ocasions en les quals hem maleït els «penals» que els àrbitres xiulen a favor de l’etern rival, ni que potser en algun moment hem tingut la boja temptació de fer números sobre quants punts ens serien necessaris per ser campions de lliga, però quan aquests pensaments ens han assaltat de manera fugissera, la piconadora de la realitat ens ha aixafat la il·lusió despietadament, fins a fer-nos comprendre que, o falten partits a disputar, o bé sobren punts de distància entre el Madrid i el Barça.

Com deia, no sabeu com n’està d’alleugerit el personal sense haver de tenir en compte el calendari de competició. No patirem per una lliga de la qual en som outsiders, ni per la Champions en la qual ja estem eliminats. Tampoc tindrem neguit per aquell torneig que tan bé se’ns donava i del qual n’érem «el rei de copes», ja que fa temps que n’estem expulsats.

Els barcelonistes continuem tenint l’etern problema de mai estar del tot contents. Encara no hem entès que una temporada és una temporada i no només un tros de temporada, i que ens cal gaudir dels moments de manera intensa i irrepetible, i no lamentar-se de com ho vam passar de malament quan teníem un entrenador i uns jugadors pitjors que els actuals.

"Mentre ens autoapliquem el carpe diem, toca tenir paciència i no perdre la il·lusió"

Ho comento perquè ens passa que ens fa una miqueta d’angúnia veure’ls jugar tan bé com juguen ara que ja s’acosta el final. Ens agradaria reservar tan esplèndides jugades i gols per millors ocasions com podrien ser la temporada vinent, o com a mínim a partir del Gamper.

Per mentrestant poder seguir sèries pel Movistar o pel Netflix, que la veritat sigui dita, com la majoria de partits de futbol de «la lliga de les estrelles» són avorridíssimes fins que en trobes alguna a la qual t’enganxes amb més facilitat que al Paraulògic.

O sigui que, mentre ens autoapliquem el carpe diem, toca tenir paciència i no perdre la il·lusió. I ara que ja tenim en marxa el projecte d’un equip i un camp nous, acompanyats de la música dels nostres nous socis de Spotify, podrem imaginar i somiar que venen millors temps després d’uns quants anys de sequera que ens han erosionat l’autoestima.