Una gran notícia que l’Acústica es torni a celebrar un any més. Ja sabem que res és el mateix asseguts, amb distància i mascareta, però quin goig poder tornar a gaudir d’un gran festival de música en directe! Tota una mostra de la gran capacitat d’adaptació que té aquest esdeveniment que ja l’any passat es va celebrar malgrat les circumstàncies, i que aquest any no podia ser menys.
Passa que quan ens pensàvem que ja li teníem el peu al coll, l’agressivitat i capacitat de mutació del virus ens ha agafat tan desprevinguts que a hores d’ara, la majoria de les persones naveguem entre l’optimisme de veure que les vacunes han frenat la taxa de mortalitat i el desori de no tenir gens clar si podrem tornar a la normalitat i quan.
Una cosa queda clara, la vida ha de continuar encara que la convivència amb la pandèmia se’ns estengui durant una llarga temporada. Ho dic perquè soc dels que em vaig il·lusionar molt quan vam iniciar i aconseguir un portentós ritme de vacunacions i esperava realment que aquest any fos diferent del precedent, cosa que avui en dia ja podem constatar que la cosa no és ben bé així.
En qualsevol cas, amb la completa recuperació de la quotidianitat ajornada sine die, el que el sentit comú aconsella és intentar adaptar la nostra societat a les circumstàncies actuals i qui sap si futures. Amb el virus no s’hi pot pactar, només se’l pot controlar i/o exterminar, de manera que cal poder donar oxigen a tots els sectors econòmics i persones que s’han vist tan a bastament perjudicats per la crisi durant el darrer any i mig. I fer-ho amb seny i cautela, exigint les mesures de protecció necessàries, així com perseguint aquelles conductes incíviques que incrementen els contagis. Em preocupa veure encara negacionistes, parlant com si fossin eminents científics, vantant-se de no deixar-se vacunar perquè les vacunes no els donen garanties. Considero que en un sistema públic de salut, la vacunació hauria de ser obligatòria, i la negativa a fer-ho crec que hauria de ser punible i limitadora o restrictiva de certs drets, inclòs en alguns casos el de l’accés a la sanitat.
O sigui que, de moment i mentre l’escenari no canviï, vull agrair i celebrar que els emprenedors se les apanyin per portar músics i cantants a les nostres contrades. A l’Acústica i als altres. Música és vida, alegria, esperança, que prou falta ens fa. Parafrasejant la cançó: Show must go on.
