Divendres 16 de juliol de 2021, ja hi som, el primer gran incendi de l’estiu es declara entre Llança i el Port de la Selva. El Parc Natural de Cap de Creus, el Monestir de Sant Pere de Rodes i tot el seu entorn tornen a reviure el foc. Cor encongit, sentiment de tristesa, succés anunciat, ja sabíem que estàvem en màxima alerta per risc d’incendi, ràbia, impotència, solidaritat, i reconeixement immens a tots els que lluiten contra el foc.
Sembla que l’incendi l’ha provocat una burilla, un cop més la irresponsabilitat d’un ... ens perjudica a tots. En condicions de màxim risc, amb avisos permanents de prudència, i situació d’extrema sequedat, i l’incendi un cop més provocat per l’Homo sapiens... Ràbia i impotència a parts iguals, per la irresponsabilitat humana.
Escric aquest article, tot escoltant com 70 dotacions terrestres de bombers i 20 mitjans aeris lluiten per controlar el foc, a casa nostra, al nostre estimat Empordà, en condicions difícils i amb la tramuntana bufant a intervals. Unes 400-500 hectàrees ja cremades, i l’incendi encara fora de control, amb flancs diversos, es parla d’una afectació possible d’entre 1.000 i 2.000 hectàrees. Veïns desallotjats per precaució, carreteres tallades, i moltíssima gent donant-ho tot per intentar controlar l’incendi; bombers, agents forestals, policies, veïns, serveis d’emergència, i tothom que intenta donar un cop de mà.
El canvi climàtic ens aboca a grans incendis forestals, de cinquena i sisena generació, que poden arrasar el territori, i que són extremadament difícils de controlar, caldrà efectuar totes les polítiques de prevenció forestal necessàries per evitar-ho en la mesura del possible.
Això implicarà mitjans econòmics i humans, i gestió del nostre territori, neteja del sotabosc, tallafocs, i tot allò que els experts recomanin. Salvaguardar el territori és feina de tots.
Els empordanesos hem patit grans incendis, i sabem el pa que s’hi donen, per això el cor se’ns encongeix cada cop que un nou foc afecta el nostre petit país, aquest cop als llindars del cap de Creus, a l’estimat Port de la Selva i Llança. Espero que quan llegiu aquest article el foc estigui totalment extingit i no hàgim de lamentar pèrdues humanes, ni mals majors.
I moltíssimes gràcies a tots i cadascú dels que heu estat a primera línia de foc.
