13 de abril de 2021
13.04.2021
L'Empordà
Roses

Un projecte de parc eòlic marí «entramuntanat»

Les empreses poden presentar les seves propostes d'inversió d'energia eòlica marina, però toca a tots els sectors implicats determinar on és possible fer-ho i com

12.04.2021 | 19:14
Josep Lloret, director de la Càtedra Oceans i Salut Humana de la UdG.

Davant del canvi climàtic que amenaça tot el planeta, i especialment indrets com l'Alt Empordà que depenen de sectors com el turisme, la pesca i l'agricultura, els quals es veuran especialment afectats per l'augment de la temperatura, l'increment del nivell de l'aigua del mar i els fenòmens meteorològics extrems, és urgent desplegar les energies renovables, a més de reduir el consum energètic.

Entre les diferents energies renovables trobem l'eòlica marina, que ha experimentat un auge important a la Mar del Nord i la Bàltica, impulsada per països com Dinamarca, Alemanya i el Regne Unit. A més, la Unió Europea (UE) ha assenyalat l'eòlica marina com a un sector clau de l'anomenada «Economia Blava», al costat d'altres sectors com el turisme o la pesca.

Amb l'objectiu que Europa esdevingui climàticament neutral el 2050, la UE estima que l'energia eòlica marina hauria d'aportar el 30% de la demanda elèctrica als estats membres, amb un increment des dels 12 GW actuals de capacitat eòlica marina fins a un objectiu de 300 GW el 2050. Tenint en compte que això significaria multiplicar per 15 l'espai marí destinat a l'energia eòlica, la Directiva europea 2014/89/EU sobre l'ordenació de l'espai marítim exhorta els estats membres a considerar les interaccions i els conflictes entre les diferents activitats marítimes per promoure la seva coexistència.

Els impactes ambientals dels parcs eòlics marins

Tot i que els beneficis dels parcs eòlics marins pel que fa a la reducció d'emissions de gasos causants de l'efecte hivernacle (relacionats amb el canvi climàtic) són quantificables, els riscos d'implantar-los en una mar com la Mediterrània, ecològicament fràgil, diversa i subjecta a múltiples pressions humanes, no han estat encara ben avaluats. Malgrat això, hi ha empreses que estan proposant projectes com el «Tramuntana», un gran parc eòlic flotant planejat a la zona de cap de Creus/golf de Roses que pretén proporcionar fins al 90% del consum d'electricitat de la província de Girona. Encara que suposadament aquests parcs eòlics flotants tenen un impacte menor sobre el medi marí que els parcs eòlics fixos (tradicionals), encara no hi ha avaluacions sobre les repercussions reals i acumulatives d'aquesta classe d'instal·lacions a la Mediterrània.

A partir dels estudis realitzats en altres mars, i que vàrem recollir en el projecte europeu Pharos4MPAs, l'impacte dels parcs eòlics marins durant les fases de construcció, operació i desmantellat integraria, entre altres: el risc de col·lisió d'aus, mamífers i tortugues marines amb les instal·lacions; l'efecte del soroll de les turbines i del muntatge d'estructures sobre els mamífers i altres animals marins; la contaminació per metalls pesants procedents dels ànodes de sacrifici; l'impacte sobre els fons marins de les àncores i de l'estesa i desplegament de cables, i l'impacte dels camps electromagnètics dels cables sobre els peixos i altres recursos pesquers, a més de l'impacte paisatgístic de les turbines.

El context específic de la Mediterrània i del golf de Roses/Cap de Creus

A diferència de la Mar del Nord i de la Bàltica, i d'altres zones de la Mediterrània com el golf de Lleó (França) o el nord de l'Adriàtic (Itàlia/Croàcia), la Mar Catalana està mancada d'una plataforma continental àmplia (on les profunditats són adients per instal·lar els parcs eòlics marins), cosa que fa que les activitats humanes es concentrin en un espai reduït i que els conflictes estiguin servits.

D'altra banda, la complexitat i la fragilitat dels hàbitats i les espècies marines de la Mediterrània, sobretot en zones com la del golf de Roses/cap de Creus, són més aparents que en mars com la Mar del Nord i la Bàltica, on els ambients són més homogenis. Tenint en compte que la zona on es planeja el parc eòlic «Tramuntana» se situa en un espai rodejat de dues reserves marines (Cap de Creus i Illes Medes), d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus, d'un Lloc d'Importància Comunitària, d'un corredor de cetacis i d'una àmplia zona Natura 2000 a la badia de Roses (on es desplegarien els cables del transport de electricitat fins a l'estació terrestre), és evident que hi ha riscos ambientals que comprometen els beneficis potencials d'aquest parc eòlic i que, per tant, s'han d'avaluar amb exactitud.

L'energia eòlica marina ha de complir uns requisits bàsics

L'energia eòlica marina, com a part de l'Economia Blava, ha de complir els mandats de la UE: ha de ser ambientalment sostenible, ha d'oferir beneficis socials i econòmics a llarg termini (sobretot per als territoris on s'implanti) i al mateix temps protegir i restaurar la diversitat, la productivitat i la resiliència dels ecosistemes marins, i ha de basar-se en una governança participativa i efectiva que sigui inclusiva, responsable i transparent. A més, ha de promoure l'ús sostenible del mar a través d'una planificació de l'espai que garanteixi un bon estat ambiental mitjançant la implementació d'un enfocament basat en l'ecosistema.

Lamentablement, l'avantprojecte de parc eòlic marí «Tramuntana» presentat per les dues empreses promotores no garanteix, a hores d'ara, que aquestes línies vermelles siguin respectades. Sense una planificació i una diagnosi prèvia i independent sobre l'impacte ambiental, social i econòmic d'aquest parc eòlic marí, al marge del que les empreses promotores puguin estimar, no es pot abordar des de l'interès públic (més enllà de l'especulació existent en els projectes d'energia renovable i de les promeses de les empreses) la seva implantació en indrets fràgils com el golf de Roses/cap de Creus.

El que cal fer més enllà del que les empreses proposin

Davant aquesta situació, cal una estreta col·laboració entre diferents sectors per abordar una planificació basada en els coneixements, que consideri el principi de precaució, entre administracions (europea, nacional, regional i local), investigadors de diferents àmbits (biologia marina, ciències socials, enginyeria, economia, etc.), sectors econòmics (pesca, turisme, consumidors d'electricitat locals, etc.) i organitzacions ambientals.

Cal tenir en compte que en els països nòrdics hi ha empreses importants d'energia eòlica marina que compten amb la presència majoritària de les administracions públiques en el seu accionariat (per exemple, l'empresa danesa Orsted o l'empresa alemanya de Baden-Württemberg EnBw).

En aquests casos, l'interès públic és implícit, però en el cas català i espanyol, on les empreses energètiques com les que planegen el projecte «Tramuntana» són de capital exclusivament privat, només la col·laboració estreta entre tots els sectors esmentats anteriorment pot reconduir els projectes cap a una direcció on l'interès públic estigui per sobre dels rendiments econòmics privats. En el cas de l'energia eòlica marina, l'interès públic és fonamental, ja que a diferència de l'eòlica terrestre, on les empreses poden comprar terrenys a particulars per a establir-hi les seves instal·lacions, tot el mar és un bé comú que cal gestionar per al benefici de tots.

És evident que Espanya i Catalunya han seguit una política erràtica sobre les energies renovables durant les darreres dècades i que ara toca, a correcuita, fer els deures que no s'han fet durant anys, com sí que varen fer els alumnes avantatjats del nord d'Europa. Aquests deures han d'incloure també el plantejament del «mix» o barreja òptima d'energies renovables desitjada per a cada territori, ja que hi ha energies, com la solar, que poden ser molt eficients en territoris assolellats com l'Alt Empordà i alhora promoure l'autosuficiència energètica dels municipis, com estan fent municipis europeus a través de cooperatives municipals, mitjançant les quals els ciutadans tenen beneficis directes visibles en la seva factura d'electricitat.

També cal tenir en compte que hi ha hagut una insuficient coordinació europea i científica per establir un pla d'energia eòlica marina als estats membres (fet que no és nou, com s'ha pogut comprovar amb les vacunes per a la Covid) i que no cal oblidar que, paral·lelament al desplegament de les energies renovables, cal fer un pla seriós de reducció de consum energètic a les llars i als negocis, si no volem que a mesura que passin els anys la terra i la mar vagin sent ocupades progressivament per instal·lacions d'energies renovables.

En definitiva, les empreses poden presentar les seves propostes d'inversió d'energia eòlica marina, però toca a tots els sectors implicats determinar on és possible fer-ho i com, perquè els guanys ambientals superin àmpliament els riscos i perquè no beneficiïn uns pocs en detriment de l'interès comú.

El doctor Josep Lloret és director de la Càtedra Oceans i Salut Humana de la Universitat de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook