06 de abril de 2021
06.04.2021
L'Empordà
ENTREVISTA
Ajornem l'entrevista dels lectors a l'alcaldessa de Roses per motius personals
Figueres

El factor humà

"La situació actual de tensió entre ERC i JxC té molt a veure amb aquest equilibri d'incapacitats per superar vells greuges personals"

05.04.2021 | 18:07
Ex-diputat d'ERC al Congrés

Sempre he pensat que el factor humà és d'una gran transcendència en el món de la política. En el meu pas per l'Ajuntament de Figueres i pel Congrés de Diputats he constatat que moltes decisions s'expliquen més pel factor humà que per estricta ideologia. Encara que sigui un clàssic allò que calen persones de gel per governar, la realitat poques vegades funciona així. Una mostra: el serial de la formació de govern a Catalunya.

La seqüència de l'atzucac cadascú la comença on vol o li interessa, però no es pot negar el pressing a ERC des de la nit electoral, amb un mal dissimulat tuf de retrets i les xarxes plenes de saberuts que pronosticaven un tripartit d'esquerres. En canvi, jo penso que ERC va actuar com se li demandava des de l'independentisme, facilitant que Junts per Catalunya escollís la presidència del Parlament. I sense vetar una candidata que està en el punt de mira de la (in)justícia espanyola. Laura Borràs es va deixar endur pel factor humà (esperava ser presidenta... de la Generalitat?) en les seves primeres declaracions: va destrossar sense pietat l'obra del seu predecessor, a qui no va ni esmentar per cortesia.

En contrapartida, s'esperava –i no únicament des d'ERC– que la investidura del president de la Generalitat anés d'una altra manera. Emparant-se en el resultat i les actituds de la primera sessió fallida d'investidura, Joan Tardà també va ser víctima del factor humà: no va ser gens oportuna la contraposició dels masovers (ERC) i els senyors (JxC), perquè va posar en safata la rèplica de Carles Puigdemont, que li va recordar que al seu poble, Amer, els senyors eren familiars de Pere Aragonès (l'avi era propietari d'una fàbrica).

La situació actual de tensió entre ERC i JxC té molt a veure amb aquest equilibri d'incapacitats per superar vells greuges personals. I potser sí que caldran polítics de gel per a elegir un president i un govern que respongui –rovell de l'ou del conflicte- a la realitat dels suports de cadascú a les urnes. No vull patir pel desenllaç, però arribarà quan el mal ja estarà fet i la credibilitat i estabilitat del futur govern es posarà en qüestió des del primer dia. Com a militant d'ERC, tinc el dret de sentir-me com aquell que ha pagat una mercaderia per avançat... i després no la hi serveixen... i ho fan amb retard. I perdonin per l'exemple.

Aquesta facilitat dels catalans per equivocar-nos d'adversari/enemic és històrica. Recorden els Fets de Maig de 1937, en plena Guerra Civil? Els uns volien fer la revolució per guanyar la guerra, els altres volien guanyar primer la guerra per fer la revolució. Al final, ni victòria ni revolució. Prenguin nota, senyores i senyors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook