02 de octubre de 2020
02.10.2020
L'Empordà
DIMARTS GRAS

La dutxa

«La regla de no dutxar-se és fantàstica si després t'emportes la criatura a casa»

02.10.2020 | 12:12
Lluís Batlle

Entre tantes mascaretes, gels, distàncies de seguretat i en general canvis d'hàbits que ens ha imposat la maleïda pandèmia, la majoria d'ells orientats o directament destinats a protegir la nostra salut a la vegada que a amargar-nos la vida, voldria destacar una nova pràctica que és especialment satisfactòria als progenitors de fills esportistes: la dutxa. O millor dit, la no dutxa.

Pares i mares de nens i nenes inquiets que es dediquen a fer esport un cop acabada l'escola, allò que ara se'n diu les «extraescolars», us haureu adonat que un cop finalitzada la pràctica esportiva, les noves normes de prevenció sanitària descarten o prohibeixen la dutxa per a les nostres criatures! Ens diuen que cal agafar el nen suat com una mala cosa i sense solució de continuïtat pujar-lo al cotxe i cap a casa. Malgrat estar d'acord que l'olor de catipén és tremenda, i que segurament no és el més recomanable per evitar refredats, grips i similars ... si us he de dir la veritat, no sabeu com de feliços ens fa a alguns pares el fet de no haver d'esperar que la mainada jogassera, dispersa i poc solidària, es passi mitja hora mínima als vestuaris fent el pallús mentre tu t'esperes a fora que surtin d'una vegada.
Ara que ha començat l'època lectiva, i molt més a mesura que es vagi escurçant el dia i vagi arribant la fred, passa que les hores són or. I cal poder aprofitar-les per fer deures, sopar o dormir depenent del dia i de les obligacions. No hi ha temps per malgastar-la amb bromes als vestuaris.

Val a dir que amb el tema de les dutxes –i això pràcticament ens ha passat a tots– que quan ets petit no vols dutxar-te amb l'equip i un cop acabat l'entrenament vols anar a casa tant sí com no sense remullar-te. Digues-li pudor o timidesa. La feina és dels pares per instruir la mainada en els valors de l'equip, compartir, la solidaritat, el col·lectiu... I pràcticament obligar-la a dutxar-se. Curiosament després, quan es fan grans, els nens s'agafen la revenja i són ells els qui et fan pagar a base de temps d'espera tots aquells traumes que van patir la primera vegada que per obligació es van haver de despullar fora de la intimitat familiar.

Voldria fer una crida als clubs de futbol, bàsquet i qualsevol disciplina esportiva que faci suar. En la mesura que les autoritats sanitàries us deixin, permeteu que el cap de setmana, el dia del partit, els nens es dutxin a les vostres instal·lacions. La regla de no dutxar-se és fantàstica si després t'emportes la criatura a casa, però perd encant quan per exemple el que volies fer després de l'exercici físic era anar a un restaurant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook