La Neus ja és una persona coneguda en aquesta columna, perquè tot sovint m’empeny a parlar de temes de salut i socials molt concrets. Problemes que la poden afectar personalment o no. Ella, que és una dona sorda des de fa molts anys, per poder-hi sentir porta un implant coclear i s’ajuda amb la lectura dels llavis per entendre millor el que li diuen i/o el que sent. M’ha fet saber que al voltant de 93.000 persones han demanat al Ministeri de Sanitat que s’homologui algun tipus de mascareta que sigui transparent, perquè així les persones sordes puguin llegir els llavis de les persones que els hi parlen i així poder entendre millor el que els hi diuen.
La idea és que les posin les persones no sordes perquè les que no hi senten puguin entendre millor el que els hi diuen, com feien fins abans de l’era Covid-19. La finalitat és evitar la discriminació i exclusió social que provoca no entendre les converses.
Des de fa temps es parla de la importància d’evitar la propagació d’aquesta pandèmia, que a hores d’ara ha fet mal i ha matat a tanta gent, arreu del món. Tres mesures que han demostrat ser útils són mantenir la distància de seguretat, una bona higiene de les mans i portar la mascareta facial. Dur-la és obligatori. N’han sortit molts models i molt variats.
El 27 de setembre passat es va commemorar el dia internacional de les persones sordes. Aquest és un dia assenyalat, que hauria de servir per donar a conèixer el punt de vista de la Neus i de totes les persones que, com ella, pensem que el fet que les mascaretes facials no siguin transparents i tapin els llavis, provoca aïllament social. Això encara passa en un moment en què es valora molt la inclusió social i en un lloc en què el Parlament va aprovar l’ús de la llengua oral com la llengua de comunicació per a les persones sordes.
S’ha calculat que a l’Estat espanyol hi ha al voltant de 7 milions de persones sordes afectades de l’exclusió social provocada per la màscara facial protectora del contagi de la Covid-19. Les persones que no hi senten, les persones sordes, s’han vist greument perjudicades per culpa de les mascaretes, perquè han perdut l’accés que tenien abans de la pandèmia a la lectura labial, lectura imprescindible per a entendre els professors de l’escola, per fer un bon aprenentatge d’idiomes, per tenir accés a la informació sanitària i, per descomptat, s’ha vist greument afectada la seva vida quotidiana.
Ja sabem que la situació dels moments en què vivim és molt complexa i complicada i que la rapidesa amb què se succeeixen els fets, fa que les decisions s’han de prendre amb fermesa, certesa, agilitat i efectivitat. Però cal tenir en compte que poder incloure l’ús de mascaretes facials homologades transparents, faria més fàcil la vida de les persones que pateixen d’una alteració sensorial auditiva. Deu haver-hi més d’un equip de professionals capacitats per fer el seu disseny i deu haver-hi prou indústria per produir-les, distribuir-les i poder-les homologar. Es tracta de retornar l’estat d’inclusió -no gens fàcil, per cert- de les persones sordes, que tenien abans de l’arribada del coronavirus.
I per acabar, com diu la Neus: ‘mascareta = barrera’. Cal treure-les barreres i les mascaretes transparents homologades en poden treure una.
