A hores d'ara ja no hi ha cap dubte que aquesta pandèmia ens ha canviat la vida i possiblement de forma definitiva. Començant per la percepció del mot «virus» que fins ara associàvem a quelcom abstracte i diminut, sense cara ni ulls, que s'encomanava provocant-nos uns dies de llit i una febrada. Records d'infància, de xarop amb mal gust, del practicant de torn amb agulles afilades i de carantoines de la mama, altament curatives.
Ara, la por ens fa veure un bitxo de metre i mig, vermellós, amb antenes, mala cara i que porta associada la mort, el desastre econòmic, el patiment, la solitud i la presó del confinament. Que fins i tot és capaç de fer suspendre actes, espectacles, esdeveniments esportius d'alt nivell i festes populars, com no havia passat des de les sagnants guerres del segle passat.
Hem passat una Setmana Santa atípica, sense palmes ni benediccions, amb mones a distància, sense passions, ni càntics.
A Figueres s'han aturat les Fires de Santa Creu, com ha passat en altres localitats amb les seves festes i el debat és si s'han de reubicar en el calendari o saltar un any, a veure-les venir. Crec que s'ha de diferenciar un retard puntual per mal temps o un esdeveniment esportiu, d'una festa altament arrelada a una data del calendari.
No es pot fer el Nadal a l'estiu, ni Carnaval al novembre, ni Tot Sants al febrer. Com tampoc Sant Jordi el 23 de juliol. Les festes s'han de celebrar quan toca i, si ara no es pot, és millor deixar-ho córrer i anotar a la història que aquest diminut monstre ens la va fotre enlaire.
Un fet per a l'hemeroteca, que serveixi de respecte pels que s'ha endut per endavant i de memòria a les següents generacions perquè entenguin que la línia entre el goig i el patiment és altament fina.
Però el debat seguirà obert, perquè entenc que s'han de sospesar la feina dels firaires, els sous, els impostos i els pressupostos a cobrir. Res sentimental, ni religiós, tot gira vora la matemàtica dels interessos.
Fer-les fora de dates seria com amagar el cap a la sorra, com tancar els ulls davant la realitat, com voler oblidar massa ràpid.
Que per molt que volguéssim fer com si res, la processó aniria per dins.
