En el darrer Ple de l'Ajuntament de Figueres es va aprovar la proposta de la Comissió Avaluadora per a cobrir la plaça de Director d'Urbanisme.

Segurament, la majoria dels figuerencs i figuerenques es pregunten, per què ens és tan necessària aquesta figura? La resposta és molt simple i no cal buscar-hi altres interpretacions; la ciutat no es pot permetre seguir en la mateixa línia dels anteriors governs municipals, dels últims dotze anys; els mateixos que no han mostrat cap interès pel desenvolupament urbanístic de Figueres i de la seva àrea metropolitana.

Els mateixos que en un context de crisi mundial sanitària, econòmica i social, aprofiten l'oportunitat amb comentaris de caràcter populista enrabiat, per intentar erosionar a un Govern, que està gestionant la situació amb eficàcia i amb totes les eines que té al seu abast.

En tots aquests mesos no he volgut entrar en polèmiques ni picabaralles, de molts comentaris i acusacions lliures, pensant en la bona voluntat i l'idealisme, que tots els representants dels partits volíem: el millor per a Figueres i en cap cas vull passar-me la resta de dies de mandat responent articles o comentaris en xarxes, sinó treballant concentrat amb la tasca que se m'ha encomanat, com sempre he fet al llarg de tota la meva vida; però sí que avui, crec que he de donar la meva versió dels fets i l'opinió de molts punts que considero cal tractar.

També, els nostres conciutadans/es es pregunten: per a qui va encaminada la decisió adoptada? La resposta no pot deixar cap mena de dubte: pel present i pel futur. Ens cal tenir posat l'enfoc precís, amb llums llargues, sense oblidar que el més important passa per entomar de forma coordinada (Ajuntament, Diputació, Generalitat, Estat Espanyol, iniciativa privada) les prioritats que ens calen adoptar per la reactivació econòmica i social.

És necessari invertir en els elements estratègics que ens facin créixer i ens ajudin a captar inversió i riquesa. I, sense dubte, l'Urbanisme és una àrea clau pel desenvolupament del projecte de Figueres.

El Director d'Urbanisme és la figura necessària que, amb expertesa i diligència, coordina i impulsa la definició del model de ciutat que volem, repeteixo, una prioritat de present i de futur. No escoltem cants de sirena que ens intentin confondre el rumb. Figueres necessita un nou Pla General (POUM). Trenta-set anys són molts anys sense una actualització del planejament. No ens podem permetre perdre més temps, seria un error imperdonable, de conseqüències irrecuperables.

No estem davant d'un càrrec de confiança, el que acabem de contractar és un Directiu i ho hem fet de manera transparent, aplicant l'Estatut Bàsic del Treballador Públic, que en el seu article 13 es refereix al Personal Directiu Professional, val la pena la seva lectura. Només citaré que en el segon punt, remarca que la designació ha de tenir en compte publicitat i concurrència. Això és el que s'ha fet.

El passat mes de setembre, el Ple municipal va aprovar la modificació de la Relació de Llocs de Treball de la plantilla de l'Ajuntament de Figueres, per dotar d'una plaça de Director d'Urbanisme i Mobilitat. El mes de novembre, en el Ple municipal es va aprovar la convocatòria per proveir l'esmentada plaça vacant, amb la corresponent aprovació de les Bases Reguladores del Concurs de Selecció.

El procés d'avaluació, entre les cinc sol·licituds presentades, es va dur a terme per part del Tribunal de la Comissió Avaluadora constituïda, de manera totalment transparent, complint escrupolosament les esmentades Bases i per descomptat amb la Llei de Transparència.

Resultat, el Sr. Camil Cofan (Figueres, 1959). Arquitecte urbanista i actual subdirector General d'Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, amb un extensíssim currículum que avala la seva trajectòria com a urbanista de reconegut prestigi, que amb anterioritat, va treballar a l'Ajuntament de Girona com a arquitecte municipal i en l'Oficina del Pla General de Girona i essent el Cap Territorial d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya a la demarcació de Girona.

La família és un pilar fonamental de la societat, però pensar que un servidor entra en política als meus 65 anys per posar a dit un familiar que actualment és alt funcionari de la Generalitat, amb àmplia i sòlida experiència i amb càrrec fixe és faltar a la professionalitat del Sr. Camil Cofan, i a la meva honestedat i integritat com a persona. Qui em coneix sap de la meva repugnància a la falta d'honestedat, al joc brut i a la mentida; fins al punt d'apartar-me de qui no ho practica.

Honestedat, joc brut i mentides. Això no és el que tenien en el guió aquells que han governat la ciutat ens els darrers dotze anys? Feien veure que en realitat gestionaven ordenadament el present i el futur? Res més allunyat de la realitat, les conseqüències han estat ben palpables, deixant-nos la ciutat en els nivells més baixos que mai havíem conegut, allunyada d'aquella Figueres cosmopolita, avançada, dinàmica, capdavantera amb molts aspectes: comercial, elegant, innovadora i moderna, model a seguir per moltes grans ciutats i capitals de província.

I si ens centrem en l'àmbit urbanístic, no puc passar per alt, el fet que, alguns aprofitant-se del context d'una gravíssima situació sanitària i social a tot el món, s'esquincen els vestits, adduint tractes de favor i qüestionen la retribució d'uns sous, que segons el seu parer no hauria de permetre l'erari públic.

Per una bona gestió és necessari talent. Per captar aquest talent, les empreses necessiten retribuir bé; i l'administració també ho fa amb els seus càrrecs tècnics i polítics. Vull pensar que els 64.000 euros del Sr. Masquef com a Diputat d'Esports i Vicepresident II de Patronat Turisme de la Costa Brava de la Diputació de Girona, i els 74.000 euros del Sr. Amelló com a Diputat de la Generalitat de Catalunya; tots dos compaginant les seves tasques d'oposició a l'Ajuntament de Figueres, són ben merescuts i no discuteixo que en un moment com aquest on Turisme i Esport, i Parlament tenen activitat nul·la, no prenen mesures solidaries amb la situació de pandèmia actual perquè consideren que estan treballant en plans de present i futur.

Com a servidors públics hem d'estar sotmesos al control de la funció pública que exercim i a la crítica que pugui formular l'opinió pública; però el que no ens podem permetre com a representants de la ciutadania és no ser honestos, jugar brut i mentir.