Édouard Claparède va ser un psicopedagog ginebrí que va crear el terme educació funcional per dir que la finalitat de l'educació no és altra que la de donar resposta a les necessitats dels infants. Una escola activa no és educativa pel fet de basar-se en l'activitat, ja que, si aquesta no és funcional, no crearà cap aprenentatge significatiu. Segons ell, la veritable educació consisteix a exercitar una activitat només quan l'infant en senti la necessitat, o només després d'haver-la-hi creat hàbilment.

Claparède constata que en les societats dites democràtiques subsisteixen encara els rastres d'un esperit antidemocràtic: «La democràcia no és una forma inerta adquirida d'una vegada per totes, no és una cosa estàtica. És, al contrari, el resultant de processos essencialment dinàmics, per part del ciutadà és una victòria continuada de l'invidivu sobre ell mateix en interès de la comunitat.» I es pregunta: el sistema educatiu és apropiat per assegurar la democràcia? Cent anys enrere contesta que no i afirma que els principis en què està fundat el sistema educatiu són endarrerits en relació amb els principis democràtics.

El règim educatiu està impregnat d'autoritat que falseja l'educació moral i intel·lectual. La classe d'una escola, afirma, no reflecteix la imatge d'una república en miniatura; al contrari, és una monarquia absoluta en petit. La democràcia exigeix el desenvolupament harmònic de dues qualitats: la individualitat i el sentit social. I argumenta que el sistema educatiu no s'organitza de forma apropiada per a desenvolupar-les. La classe és una col·lectivitat on es reprimeixen les tendències individualistes i on es fa retrocedir el que s'aparta de la mitjania. D'altra banda, el desenvolupament del sentit social no resulta pas de la juxtaposició, en una mateixa sala, d'uns quants individus, sinó que és el fruit d'accions i de reaccions entre ells: implica cooperació i interès mutu.

De la lectura de Claparède en podem extreure orientacions que ens poden ser útils. Treballar la democràcia no és fer una assignatura d'educació cívica, o organitzar un acte puntual, per més ben intencionat que sigui, sinó que és crear les condicions òptimes perquè es puguin viure de forma continuada experiències democràtiques reals. És el repte que tenim sobre la taula si no volem que la democràcia es degradi, com malauradament veiem que està passant en aquests dies convulsos que vivim.