Plataforma destructiva

El descrèdit de la política convencional –que, tanmateix, és l´única que pot fer coses per la via democràtica– els aplana el camí, enllamineix als desencantats i alimenta als rabiüts. Llavors, arriben tot de messies amb les mans a la butxaca i amb un discurs simplista fan veure i fins i tot convencen que això s´arregla en quatre dies.

Ja comencen a estirar el coll a l´Empordà els aventurers de Ciutadans, els acòlits de Rosa Díez, les males persones de Plataforma per Catalunya. I sempre n´hi ha de disposats a reunir-s´hi. Escolten les proclames i com que ningú no els pot retreure res –perquè no han fet res–, els més ximples del barri i els orfes de discurs els atorguen la raó. És així de fàcil: dius mitja dotzena d´obvietats, hi barreges alguna mentidota, assegures que tens la solució i va i t´aplaudeixen.

El problema és quan la mentidota esdevé la base del credo. La desgràcia i la mala fe treuen el béc quan pretenen reduir la mare de tots els mals a una única qüestió. I quan comencen a jugar amb la llengua o amb la immigració, l´acudit es transforma en una perillosa broma. És així de malvat: es crea conflicte allà on no n´hi ha per en acabat denunciar-ho, fer la pilota grossa i capgirar les harmonies que tant costen de mantenir.

Si C´s és un experiment, un híbrid amb data de caducitat, i UPD és l´enèsima forma de l´"Una, grande y libre", PxC és un bolet tòxic que hauria de fer por. Aviat es presentaran disposats a escampar merda. El camp està adobat, però amb la pretensió de netejar-lo de "males herbes" ves que no el transformin amb un femer, un sembrat d´idees diabòliques. Llibertat d´expressió? Tota. Però a veure si ens entenem: és mentida que totes les idees siguin respectables. Són les persones, totes, que ho són. I hi ha idearis que constitueixen una autèntica bomba de rellotgeria. De la plana de Vic ens poden arribar moltes altres lliçons pla més constructives. De plataformes ja anem sobrats.