Durant la gala dels Premis Oscar del 27 de març Will Smith va clavar una bufetada a Chris Rock. Encara se’n parla. Tot això va eclipsar la victòria de CODA: Los sonidos del silencio com a millor pel·lícula, trencant totes les regles (no escrites) fins aquell dia a Hollywood. Tanmateix, la pel·lícula més premiada de la nit va ser Dune, amb sis guardons. L’obra dirigida per Denis Villeneuve compta amb uns 1.200 treballadors, 400 d’ells en l’apartat d’efectes visuals, un dels sis premis que es va endur la pel·lícula. I entre tantes i tantes persones, un gironí, Francesc Bolló, qui fa 10 anys que es dedica al món dels efectes visuals i ja ha participat en tres produccions que han guanyat l’Oscar.
El cassanenc, però, afirma que «no l’he guanyat jo, l’ha guanyat la pel·lícula». De fet, «no em donen res, he participat en la pel·lícula, surto en els crèdits i he cobrat per això. Res més», explica Bolló. L’únic que ofereix el supervisor de l’empresa per a la qual ha treballat, DNEG, a Canadà, és que «els que estan a prop, deixen que vagin allà a fer-se una foto amb l’estatueta», però no és el seu cas, perquè ara és a Catalunya. Concretament, fa de professor a l’escola FX Animation de Barcelona, on també va estudiar i, per això, «no val la pena el viatge» fins a Mont-real.
Des de fa una dècada, Bolló, de 38 anys, ha treballat en «pel·lícules molt bones i altres més qüestionables», com per exemple, Guardianes de la Galaxia (2014), Piratas del Caribe: La venganza de Salazar (2017) o Jungle Cruise (2021). Després de formar part de l’equip d’efectes visuals guanyador d’Oscar amb El libro de la selva (2016) i 1917 (2019) el 27 de març tenia l’oportunitat de ser, per tercera vegada, dins l’equip que s’emportés l’estatueta, i va veure la gala en directe.
Dune era la gran favorita per emportar-se el guardó als millors efectes visuals, tot i que «mai pots estar segur del tot i la competència era salvatge». També competien en la categoria Free Guy, Sin tiempo para morir, Shang-Chi y la leyenda de los diez anillos i Spider-Man: No Way Home i, finalment, la protagonista de West Side Story, Rachel Zegler, va anunciar que la guanyadora era Dune. «És un tipus de pel·lícula que agrada a Hollywood», reconeix el gironí, que continua explicant que en els últims anys els acadèmics es decanten per efectes visuals «més subtils», a diferència dels que «pivoten sobre els efectes» com poden ser «les pel·lícules de Marvel o Star Wars».
L’endemà, i pràcticament sense dormir, va anar a treballar a l’escola FX Animation i «va ser un dia diferent» perquè va rebre un allau de felicitacions i també alguns mitjans es van posar en contacte amb ell per entrevistar-lo.
El treball que fa el gironí és «bastant invisible», i el públic no té consciència de la quantitat de gent que fa feina en una producció. Per això, ell sempre es queda a veure els crèdits finals. Òbviament, «per veure el meu nom», però també «per respecte a l’art i la gent que l’ha fet». De fet, explica que «algun cop m’han tallat els crèdits perquè només estava jo a la sala i m’he anat a queixar».
I és que pot semblar el més normal del món veure un ornitòpter en mig del desert del planeta Arrakis a Dune. Però el moment en el qual el protagonista, Paul Atreides (Timothée Chalamet), escapa amb la seva mare Jessica (Rebecca Ferguson) i són sorpresos per una tempesta de sorra, no seria el mateix si Francesc Bolló no s’hagués fet càrrec dels efectes visuals. És una seqüència curta, però «es tarda un temps» a perfeccionar-la.
El que ell conta com una cosa tan natural com «bàsicament fer partícules», a molts espectadors els pot semblar extraordinari. S’han vist tantes tempestes en el cinema i efectes tan espectaculars, que potser no se li dona importància, però «encara que són puntets de sorra que no es veuen, que estan difuminats per la velocitat, tapats per la mateixa tempesta i pel moviment de la càmera, si no estiguessin allà es veuria la imatge massa neta, com si li faltés alguna cosa», narra el tècnic en efectes visuals.
Francesc Bolló ha arribat fins on és ara «treballant». «Vas entrant en produccions i és un tema de sort», narra el tècnic en efectes visuals, que amb l’esclat de la pandèmia va tornar del Canadà, quan ja havia acabat de treballar amb Dune, per reprendre les classes a la FX Animation de Barcelona.
A més, l’escola ha muntat una productora i «estem començant a muntar-la i donant forma». Per tant, el seu objectiu a curt termini es continuar ensenyant a alumnes que «si tenen intenció de sortir del país i treballar, solen trobar llocs bastant ràpid». «Ara estic centrant en la productora i l’escola i el meu futur immediat me’l plantejo aquí», explica Bolló que no descarta tampoc res perquè si «se’m presenta una oferta prou bona m’ho plantejaré».
