Benvinguda babaua, una presència que va a més

Babau: 1) adjectiu i masculí i femení. Dit de la persona sense cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri.

Els noms els posem els humans. La tortuga careta o babaua (Caretta caretta) ens sembla un animal tranquil, no ataca ni mossega i el relacionem amb la pau que ens transmet, si el veien nedant en el fons blau del mar.

Aquests dies ha estat notícia la presència d’una femella de babaua que ha sortit del mar a la platja de Sa Riera de Begur, indiferent al seu voltant, ha pujat fins darrere la platja, al costat de la torre del socorrista, on sap que no arriben les onades, ha excavat el niu, ha post exactament 130 ous i, ja envoltada de mirades humanes i càmeres de mòbils, ha marxat tranquil·lament cap al mar, deixant a la sorra les seves petjades característiques.

Segons el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, la població d’aquesta tortuga a la Mediterrània és d’unes 20.000 femelles reproductores. Suposem que hi ha també mascles. En realitat l’espècie és cosmopolita: viu en tots els mars i oceans d’aigua temperada. Gràcies al seguiment per satèl·lit, sabem que hi ha individus que es desplacen molt i d’altres que no tant, passant temporades aquí i allà, segons els convé.

Quan les cries de tortuga surtin del niu, d’aquí a uns dos mesos i mig, mesuraran uns 5 cm, pesaran uns 20 g, i seran de color fosc. Si la sorra del niu arriba a 32ºC seran totes femelles. Si es manté a 28ºC, seran totes mascles. A 30ºC neixen la meitat mascles i l’altra meitat femelles. Les tortugues que surtin dels ous del mig del niu seran una mica més grosses i més actives que la resta.

Les tortuguetes solen sortir del niu al vespre, per evitar la deshidratació que patirien a ple sol, i també per evitar depredadors. Suposadament atretes pel reflex del mar a la nit, creuaran els metres que les separen del mar i s’hi endinsaran. En el cervell de les tortugues marines hi ha uns compostos de ferro que actuen com a brúixola per navegar pels mars del món. Les petites tortugues femelles supervivents registraran les coordenades de la platja on van néixer com a zona segura i hi tornaran d’aquí 20 o 30 anys per pondre els seus ous.

Un cop dins el mar, les tortuguetes nedaran unes 20 hores seguides per allunyar-se de la costa, on també trobaran més depredadors. Sabem que el Mediterrani actua com a llar d’infants de tortuga marina, tant de les nascudes al propi mar com les nascudes a l’Atlàntic. De fet, les anàlisis genètiques mostren que en els nius de la costa mediterrània ibèrica hi ha contribució d’individus d’origen atlàntic i mediterrani, per tant, estem parlant d’una nova colònia tortuguera.

Només una de cada mil tortuguetes arribarà a adulta. L’edat de reproducció varia entre els 17 i els 33 anys segons el lloc del planeta, i encara no sabem a quina edat es reprodueixen al Mediterrani. Tenen una esperança de vida de fins a 67 anys, si no moren abans en xarxes abandonades de pesca o, malgrat les proteccions, són caçades pels humans, per la seva carn.

És difícil, però no impossible, compartir les platges amb altres espècies animals. Els humans hem d’aprendre a respectar els processos naturals, sigui invasió de meduses o presència de corbs marins o tortugues, que ens fan més gràcia.