Ningú pot negar que Federico García Lorca és una de les grans figures del segle XX, un escriptor, un poeta que amb les seves paraules, amb la manera injusta com li van prendre la vida, va esdevenir etern. Aquest ésser de llum, com alguns l’han definit, havia estat molt present sempre en la vida de l’actor i dramaturg Juan Diego Botto. És per això que, quasi de forma natural, es va submergir en la seva vida creant Una noche sin luna, una peça teatral en format monòleg que il·lumina alguns passatges poc coneguts de l’existència del poeta i que interpel·len a l’espectador actual directament. Juan Diego Botto visita amb aquesta obra el Teatre de Figueres dissabte a les 8 del vespre.

Una noche sin luna arriba a la capital altempordanesa després d’un llarg periple per diferents punts de l’Estat. El darrer i més proper, la setmana passada al Temporada Alta de Girona. Un viatge on Botto ha recollit sincers aplaudiments des de la platea, però també importants premis de la professió: el Max al millor actor i millor espectacle teatral i el Premio Nacional de Teatro «per la seva naturalesa d’home de teatre íntegre». No és estrany, ja que Una noche sin luna és una obra construïda des de la màxima sensibilitat i respecte que inclou molts simbolismes i pura poesia. És així com Botto, transformat en Lorca, relata el seu pas per la Residencia de Estudiantes, escenari on va coincidir amb Salvador Dalí i Luis Buñuel, entre altres; les crítiques rebudes per Yerma, la seva experiència a La Barraca, la seva relació amb la premsa, els amors i la tensió dels últims anys, així com la necessitat de llibertat artística, d’expressió i de trobar la identitat sexual i la importància de la memòria i les arrels.

L’obra, dirigida per Sergio Peris-Mencheta, no obvia la mort del poeta i com les seves restes, com les d’altres milers de persones, encara reposen indignament als marges dels camins d’arreu del país sense que les famílies les hagin pogut recuperar. Quelcom que, de ben segur, es recordarà en el col·loqui posterior a la representació.