L´extrema dreta es fa forta a Europa i els Estats Units

Falses percepcions sobre la immigració i un context econòmic convuls són, segons els experts, les principals causes del fenomen. I és que 65 anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, els partits d'Alemanya i Àustria que qüestionen la veracitat de l'holocaust guanyen adeptes i la ultradretana Lliga Nord té responsabilitats al govern de Berlusconi. De la seva banda, Jean Marie Le Pen ha millorat resultats a França i, als Estats Units, Sarah Pallin ha impulsat el 'Tea Party'.

El British National Party (BNP) és el partit d'extrema dreta al Regne Unit. Creat el 1982, les seves tesis són obertament xenòfobes. A la seva pàgina web parla dels blancs com 'els britànics indígenes del Regne Unit' i assegura que 'un tsunami d'immigració' 'inexorablement supera i extingeix la identitat britànica'.

El partit, liderat per Nick Griffin, propugna l'expulsió de tots els immigrants, i fins i tot la repatriació dels britànics d'origen estranger. Unes tesis polèmiques que ressonen especialment en les eleccions locals a llocs com Barking i Dagenham, analitzats amb atenció en els comicis que se celebren el proper 6 de maig al Regne Unit. En les últimes eleccions europees, el BNP va aconseguir un 6% dels vots.

L'acadèmic de la Universitat de Manchester Matthew Goodwin, que acaba de publicar el llibre 'El nou extremisme a la Gran Bretanya del segle XXI', assegura que el suport per partits com el BNP no sempre es basa en experiències 'directes i reals' amb la immigració, sinó en 'percepcions'.

'Aquests partits són molt bons a l'hora de difondre una percepció de que el país està amenaçat per la immigració', afirma Goodwin, que destaca especialment el rol que tenen a nivell local. 'El que realment porta la gent a donar suport a aquests moviments és una sensació molt local. Una idea de que una comunitat rep més diners que la 'meva' comunitat', argumenta Goodwin.

En aquest sentit, Goodwin destaca que diversos estudis indiquen que molts dels votants del BNP estan 'profundament insatisfets' amb la resposta dels partits majoritaris als reptes que planteja la immigració. Per Goodwin, els ciutadans reclamen 'un debat sensible sobre la immigració' que els grans partits haurien de plantejar amb cautela si volen fer front a l'increment de suport dels grups extremistes i racistes.

Amb tot, Goodwin adverteix que és una estratègia 'arriscada' perquè llavors els partits tradicionals poden radicalitzar-se. L'acadèmic cita per exemple el president francès Nicolas Sarkozy i les seves declaracions 'dures en crim, llei i ordre, o immigració'.

Goodwin alerta dels perills de la cooperació internacional entre els partits d'extrema dreta, ja que poden 'intercanviar tàctiques, experiències i idees'. El BNP, per exemple, s'enmiralla en el Front Nacional del francès Jean Marie Le Pen i d'altres partits d'extrema dreta europeus per veure com 'fer campanya i mobilitzar els votants', fins i tot, segons Goodwin, amb postures 'aparentment més moderades' però amb el mateix fons xenòfob.

La ultradreta ja governa a Itàlia i Le Pen millora resultats a França

Les eleccions regionals a França i a Itàlia el passat mes de març han revelat l'auge de l'extrema dreta en els dos estats europeus. A Itàlia, el partit Lliga del Nord, l'aliat xenòfob de Silvio Berlusconi en el govern, es va convertir en la gran vencedora dels comicis regionals del 29 de març en ser l'única formació que va millorar els resultats.

La Lliga del Nord, que propugna la independència del nord d'Itàlia, va assolir la xifra rècord del 12,7% dels vots a nivell estatal, tot i que només es va presentar a les regions del nord del país. En algunes ciutats de les regions del Venedeto i Llombarda va aconseguir pics de fins al 40%

El partit ultradretà fundat per Umberto Bosi va ser dels únics que no va resultar perjudicat per la participació més baixa dels últims quinze anys, del 65%. L'abstenció sí va castigar el Poble de la Llibertat, la formació de Berlusconi, que va perdre cinc punts respecte a les europees del 2009 i va obtenir el 26,7% dels vots. També va perjudicar el Partit Demòcrata, la principal formació de centre esquerra, que només va acaparar el 26% dels vots.

A les regionals de França de mitjan març es va produir un fenomen similar, en aquest cas protagonitzat pel partit ultradretà Front Nacional (FN). La formació fundada i liderada per Jean-Marie Le Pen va superar totes les enquestes d'intenció recollint l'11,4% dels vots a nivell estatal. En la segona volta de les eleccions, el FN es va mantenir en 12 regions, en les quals va obtenir una mitjana del 17,5% dels vots.

Amb un discurs antislamista i posant èmfasi en la seguretat, Le Pen, políticament mort als 82 anys, va ressuscitar captant els votants del partit de Nicolas Sarkozy, la Unió d'un Moviment Popular (UMP), que es va convertir en el clar perdedor dels comicis. A la regió de Provença-Alps-Costa Blava, Le Pen va ser reelegit diputat amb el 22% dels vots.

Els analistes atribueixen l'èxit de Le Pen al descontentament que existeix en la societat política vers al partit presidencial com a conseqüència de l'actual context econòmic, així com els conflictes vinculats a la immigració que es produeixen en ciutats com Marsella. L'auge de FN ha provocat un enduriment del discurs de Sarkozy, sobretot pel que fa a seguretat, amb l'objectiu de recuperar l'electorat perdut.

Alemanya i els fantasmes nazis del passat

'Fem política social a través d'allò nacional', aquest és el lema amb que s'excusa l'NPD (Nationaldemokratische Partei Deutschlands) per defensar polítiques d'extrema dreta. Amb un discurs en contra del 'multiculturalisme' i assenyalant als immigrants com els culpables de tot, aquest partit neo-nazi compta amb diputats als parlaments dels Länder de Saxònia i Mecklemburg-Pomerània, zones que havien format part de l'Alemanya de l'est.

El seu líder, Udo Voigt, minimitza i qüestiona la veracitat de l'Holocaust, com molts dels integrants de l'NPD, que s'anomenen els 'Nacionals'. 'Si l'NSPAD, el partit d'Adolf Hitler, va potenciar unes bones polítiques per a la família i per acabar amb l'atur, llavors només puc dir que van fer coses positives, no puc reconèixer cap error', va dir en una ocasió Ingo Stawitz, membre de l'NPD de Schleswig-Holstein, davant les càmeres de televisió.

A Alemanya els símbols nazis i la negació de l'holocaust estan penalitzats per la llei. El país, conscient del seu passat, es qüestiona la possibilitat d'il•legalitzar l'NPD, l'única institució amb competències per fer-ho és el Tribunal Constitucional. 'Les exigències per assenyalar un partit com a il•legal són molt altes. No hi ha prou amb que tingui un programa inconstitucional, el Tribunal Constitucional demana també proves de que aquest partit participa activament en la destrucció de l'ordre democràtic, i això és molt difícil de demostrar', explica Oskar Niedermayer expert en política i professor de la universitat 'Freie Universität Berlin'.

Els experts creuen que si durant dècades els joves s'expressaven a través de protestes d'esquerres, ara es decanten cada cop més per manifestar-se a partir de ideologies de dretes. 'Els votants són majoritàriament persones joves, més homes que no pas dones.

Són persones amb un estatus econòmic bastant baix, la majoria han rebut poca educació, estan a l'atur o tenen feines poc remunerades', explica Oskar Niedermayer. Però més enllà de l'estètica 'skin', l'NPD intenta abastar grups més diversos. 'Entre els votants de l'NPD hi ha gent amb una clara convicció, però la majoria són votants de protesta, persones que no estan satisfetes amb els altres partits', explica Marc-Felix Serrao, periodista polític del diari alemany 'Süddeutsche Zeitung'.

El Tea Party, cavall de Troia ultraconservador als Estats Units

Un moviment sense precedents recents recorre aquests dies els Estats Units de costa a costa. La festa del te: el 'Tea Party', un grup de pressió polític, satèl·lit del Partit Republicà, que pren el nom del moviment anticolonialista anglès de finals del segle XVIII que protestava pels impostos al te. El 1773, colons nord-americans tips del Regne Unit van llençar desenes de carregaments de te al port de Boston. Amb aquest referent patriòtic, el nous líders del Tea Party han plantat cara a les reformes financeres aprovades per Barack Obama arran de la crisi econòmica.

El Tea Party és un moviment ultraconservador, ultracatòlic i ultraliberal que intenta influir sobre el Partit Republicà i dinamitar-ne els principals òrgans de decisió, com un cavall de Troia. La seva posició extremista en qüestions com l'economia, la salut, el medi ambient o la immigració il•legal han bloquejat l'agenda política i han obligat dirigents republicans tant moderats com l'excandidat John McCain a endurir el to.

La superestrella del moviment és l'excandidata republicana a la vicepresidència Sarah Palin. 'Estava realment molt disgustada amb el rescat dels bancs, amb el rescatat de les companyies automobilístiques, i vaig pensar, definitivament he de fer alguna cosa, he d'apuntar-me al Tea Party', explica a la cadena Fox Christen Varley, una militant del grup a Boston. 'L'única manera com aturarem el deute creixent és amb una revolta', afegeix Elwin Thrasher, un advocat retirat de 66 anys de Florida.

Els mitjans de comunicació més conservadors alimenten el moviment amb declaracions com aquestes. La cadena de televisió Fox News i el diari 'The Wall Street Journal' tots dos propietat de Robert Murdoch- són curiosament els mitjans que més audiència han guanyat els últims mesos, mentre el 'The New York Times' no para de perdre'n.

Tot i que la base de simpatitzants a priori semblaria que l'hauríem de trobar en l'electorat més conservador dels anomenats estats vermells del sud (Mississipí, Texas, Oklahoma, Tenesse...) un sondeig recent de la CBS i el 'The New York Times' revela que la població que hi dóna suport és molt diversa: avarca totes les classes socials i tot el territori. Un 18% dels nord-americans admeten que s'identifiquen amb el Tea Party.

Nacionalisme flamenc amb postures radicals de dretes

L'ambició d'aconseguir un Flandes independent, la defensa dels valors tradicionals, i la lluita per unes polítiques estrictes d'immigració són els pilars del Vlams Belang, el partit nacionalista flamenc, al qual el seu portaveu, Joris van Hauthem, defineix com de dreta radical'. Hereu del partit Vlams Blok, il·legalitzat el 2004 per promoure el racisme i la xenofòbia, el nou Vlams Belang conserva els representants polítics, el programa, els colors el groc i el negre, que són els de la bandera de Flandes, i fins i tot les inicials (VB) de l'antic partit d'ultradreta.

'No hi ha gaires diferències entre el Vlams Belang i el Vlams Blok perquè, quan el vam haver de canviar de nom, els nostres punts de vista en molts temes ja havien evolucionat', explica Van Hauthem. 'Fa 20 anys, el nostre partit defensava que la majoria dels immigrants no europeus hauria de tornar al seu país d'origen, però ara ja no és possible i defensem que assimilin la nostra cultura o que s'integrin a la nostra manera de viure i les nostres tradicions. Si no ho volen o no ho poder fer, que busquin un altre país', sentencia.

El discurs sobre immigració del Vlams Belang és molt proper al de Geert Wilders, el nom propi de l'ultradreta xenòfoba i contrària a l'islam als Països Baixos. El partit que lidera Wilders va resultar guanyador a les darreres eleccions municipals a Almere, una ciutat dormitori prop d'Amsterdam, i va quedar segon a L'Haia en unes votacions enteses com un assaig general per les eleccions legislatives anticipades del proper 9 de juny.

A les darreres eleccions generals a Bèlgica, el juny del 2007, el Vlams Belang va ser la tercera força més votada al país \u0096només per darrere de la democràcia-cristiana flamenca i del Moviment Reformador való- i va aconseguir un 12% dels vots (17 escons). Una xifra molt llunyana al poc més de l'1% que va esgarrapar el Front Nacional, el partit d'ultradreta francòfon a Bèlgica.