Centenars de gironins compren l'empadronament en altres municipis de l'Estat

Davant la «impossibilitat» de fer el tràmit a la seva localitat de residència per les «traves imposades» per alguns ajuntaments, contacten amb propietaris d’habitatges i els paguen entre 100 i 500 euros a canvi del padró

Anunci a Wallapop

Anunci a Wallapop

Meritxell Comas

Centenars de gironins d’origen migrant s’han empadronat en altres municipis de l’Estat espanyol -majoritàriament en localitats d’Andalusia, Múrcia i el País Valencià- però també en altres punts de Catalunya, davant la «impossibilitat» de fer-ho a la seva localitat de residència «per les traves imposades» per alguns ajuntaments. «Contacten amb propietaris de pisos i els hi paguen entre 100 i 500 euros perquè els empadronin allà», explica la presidenta d’una associació gironina, que prefereix mantenir l’anonimat «per protegir a les persones migrants afectades». I és que aquesta, defensa, és «l’única via» perquè puguin tenir accés a la sanitat i poder començar a comptabilitzar els tres anys de permanència a l’Estat per a tramitar el permís de residència i regularitzar la seva situació, i «a partir d’aquí poder aconseguir un contracte laboral i de lloguer».

En una localitat de més de 5.000 habitants de la província de Girona, hi ha gairebé 300 persones empadronades en altres municipis de l’Estat (la gran majoria, d’origen marroquí). «No han arribat a demanar el padró a l’ajuntament perquè saben que no els el donaran perquè no tenen tota la documentació que els demanen, que és molt més de la que exigeix la llei», denuncia la presidenta de l’entitat, que va néixer fa dos anys «en veure que l’ajuntament no complia amb la seva obligació, que és empadronar els ciutadans». En aquest sentit, assegura que «els demanen que el contracte de lloguer vagi a nom de totes les persones que es volen empadronar al mateix domicili, que tots tinguin el mateix cognom, l’autorització del propietari o els contractes dels subministraments, i això la llei no ho requereix», denuncia la presidenta de l’entitat.

Comprar el padró a Girona

Una altra entitat gironina que atén a persones arribades de Llatinoamèrica, que també prefereix mantenir l’anonimat perquè «és una problemàtica molt sensible», també té comptabilitzats casos de persones que han comprat l’empadronament, la gran majoria, a la ciutat de Girona. 

El principal problema, assenyala la directora de l’ONG, és que «quan les persones migrades arriben aquí tenen molta poca informació, el primer que haurien de fer és dirigir-se a les entitats d’acollida però solen deixar-se assessorar per persones del seu mateix país d’origen que es troben pel carrer o en alguna reunió, i aquí és on moltes vegades els enganyen». Amb l’empadronament, sosté, «moltes persones acabades d’arribar no saben com funciona ni que s’han de dirigir a l’ajuntament de la seva ciutat per a poder tramitar-lo, i quan algú de la mateixa comunitat els ofereix empadronar-los al pis que tenen llogat a canvi de diners, ells accepten perquè creuen que funciona així».

Un «ingrés extra»

«Una coneguda meva tenia un noi empadronat a casa seva, li cobrava 200 euros al mes i no tenia dret a viure allà», relata una gironina d’origen sud-americà, que prefereix mantenir l’anonimat. «Moltes vegades li vaig qüestionar, li preguntava si no li feia vergonya, però ella em deia que era un ingrés extra que tenia», recorda. Quan ella va arribar, li van oferir un empadronament per 100 euros. En una festa. Però el va rebutjar. «Per sort jo tenia un lloc on anar», explica. El que més li dol, confessa, és que «hauríem d’ajudar a les persones del nostre mateix país d’origen que arriben desesperades, però lluny de fer-ho, per alguns impera la llei del més viu».

Matricular la filla a l’escola

Una altra família, amb tres fills al càrrec, va haver de pagar 150 euros per empadronar al marit i a dos dels seus fills en un pis rellogat a Girona. «No podíem pagar més i la meva filla havia d’anar a l’escola, necessitàvem l’empadronament», recorda la mare. Acaben d’arribar i pensaven que fer el pagament a un tercer era l’única manera d’aconseguir l’empadronament. «La gent ens explicava quant havien pagat i vam pensar que encara havíem tingut sort», explica. Fins que la propietària del pis es va assabentar que el llogater cobrava 50 euros per cap per empadronar a persones migrants a casa seva. Ara, se sent «estafada»: «si ho hagués sabut, no ho hauria fet mai».

En venda a Wallapop

Els anuncis de venda d’empadronaments fins i tot es poden trobar fent una cerca ràpida a Wallapop o Milanuncios. «S’ofereix empadronament a un domicili fix a Barcelona, val 350 euros per persona», ofereix un usuari en un anunci. Un altre anunciant escriu: «Faig empadronament a un preu just, sempre es pot arribar a un acord». També se n’ofereixen en diversos municipis del País Basc, tant l’empadronament sol com inclòs amb el lloguer d’una habitació. I aclareixen la proposta: «empadronament sense necessitat de viure-hi». També hi ha persones que posen el seu propi anunci per a trobar lloc on empadronar-se: «Hola, busco empadronar-me temporalment a Cantàbria, preu negociable». O a Girona: «Som un matrimoni que busquem empadronament junts a la província de Girona, pagament únic».

Subscriu-te per seguir llegint