Es disparen els gironins que es declaren insolvents i busquen la "segona oportunitat"

Fa poc més d’un any que va entrar en vigor de la nova Llei Concursal i l’Associació Professional d’Administradors Concursals i Experts en Reestructuracions i Insolvència (ASPAC) detecta una reducció significativa del nombre de concursos presentats per empreses en favor de l’augment exponencial dels declarats per persones físiques. Les dades ho confirmen: durant el primer semestre del 2023, a les comarques gironines s’han presentat 416 concursos de creditors. Són un 26% més en comparació amb el mateix període de l’any passat (quan van ser-ne 330). I la gran majoria, en concret 392 (el 94%), els han presentat particulars que s’han vist atrapats pels deutes. La resta fan referència a empreses o bé als seus propietaris (i en aquest cas, qui els tutela és el jutjat mercantil, a diferència dels altres en què la causa va a parar també a primera instància).

La conclusió és que les empreses no estan acudint per a resoldre els seus problemes a la via judicial. Ho fan en major mesura les empreses petites i sobretot les persones físiques que pretenen acollir-se a l’anomenada llei de la segona oportunitat, explica Félix Salgado, soci de PradaGayoso. 

A les comarques gironines, hi ha un degoteig constant de casos de particulars que arriben al jutjat. L’advocat Aniol Geli, despatx Gómez Maestre Advocats, explica que, quan els deutors no tenen cap mena d’actius que es puguin liquidar per fer front al deute o són manifestament insuficients per cobrir-ne una part significativa, els tràmits són més senzills i directes que quan el deutor disposa de béns que puguin ser embargats o liquidats.

Recentment, el seu despatx ha aconseguit cancel·lar un deute de més de 160.000 euros a un veí de Boadella i les Escaules gràcies a la Llei de la Segona Oportunitat. L’afectat pagava una hipoteca, però va arribar un moment que no va poder seguir al corrent de les quotes i el banc va fer una execució hipotecària. L’habitatge es va subhastar, però després de tot el procés, en el qual va acabar perdent casa seva, encara va quedar-li un deute pendent de més de 100.000 euros, que amb l’acumulació d’interessos va arribar a ser de 150.000 euros. A més, també tenia pendent un crèdit bancari de 3.500 euros. 

Aquests procediments, que permeten cancel·lar deutes a persones físiques en situació d’insolvència, presenten cert risc a tenir en compte, segons adverteix el president d’ASPAC Diego Comendador.

«La Segona Oportunitat no pot ser un mecanisme legal per a afavorir un endeutament irresponsable», afirma. Segons el parer d’aquesta associació, s’ha de regular d’una altra manera aquest tipus de concursos per a evitar situacions d’abús i d’utilització de la Llei per a una cosa diferent per al que va ser concebuda. 

En el seu balanç sobre el primer any en vigor de la llei, Comendador conclou que la reforma ha tingut un gran impacte en el sistema econòmic i legal pel gran augment del nombre de concursos declarats, pràcticament el doble que en el mateix període que l’any anterior. No obstant això, l’Associació alerta que, si s’analitza detalladament la tipologia d’aquest augment dels concursos, cal destacar que aquest prové fonamentalment dels concursos declarats de les persones físiques.

«El nombre de concursos d’empreses ha descendit, però l’augment de les persones físiques que han sol·licitat concurs és exponencial. El que resulta més preocupant és que la major part d’aquests concursos s’han presentat sota la nova regulació dels concursos sense massa», afegeix.

Aquest tipus de concursos es produeix quan una empresa o persona és insolvent, declarada en concurs, i no té actius suficients per a cobrir tots els deutes pendents. Els d’aquest tipus han augmentat més d’un mil per cent en els últims mesos, segons apunta el representant d’ASPAC citant dades oficials del Col·legi de Registradors, mentre que Salgado alerta que poden donar lloc a la picardia. 

«El jutge segons la llei ha de donar trasllat del mateix als creditors, i si cap diu res, el procediment s’arxiva. Per contra, si els creditors volen al·legar alguna cosa, l’administrador concursal l’ha de pagar el creditor de la seva butxaca», explica el lletrat, per a il·lustrar la raó per les quals algunes empreses amb actius puguin optar per acollir-se a la regulació de concursos sense massa.

Aquest augment de concursos de particulars s’ha fet notar als jutjats. A Girona, el jutjat Mercantil va resoldre més d’un miler d’assumptes l’any passat, i la vaga de lletrats ha fet augmentar els assumptes pendents durant el primer trimestre, que també superen el miler.

Artigas i el Parc de la UdG

Els procediments, en tot cas, continuen arribant als jutjats. A les comarques gironines, en el que portem d’any, el concurs més important és el que afecta la càrnia Artigas Alimentaria, amb seu a Cornellà del Terri.