Troben en una platja de Begur el primer niu de tortuga careta a la Costa Brava
En total s'han localitzat 130 ous i l'avís el va donar el vigilant d'una guingueta
ACN
Aquest cap de setmana s'ha detectat el primer niu de tortuga careta a la Costa Brava. Fins ara aquest exemplar només se l'havia vist entrant o sortint de l'aigua, però mai fent una posta. Va ser aquest cap de setmana a Begur (Baix Empordà) quan un vigilant de la guingueta va veure com nidificava i de seguida va donar l'avís perquè els tècnics del Departament d'Acció Climàtica vinguessin a fer les comprovacions pertinents. Un cop al lloc, els experts es van trobar amb 130 ous de tortuga careta enterrats a la sorra de la platja. Seguint el protocol marcat, els tècnics van retirar 40 ous que s'han traslladat a la Fundació per la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), per tal d'assegurar la seva viabilitat.
La resta d'ous es van tornar a enterrar a la sorra i es va protegir el niu per tal d'evitar que es malmeti. Aquest és el segon niu de tortuga careta que es detecta a Catalunya aquest estiu, després del que es va trobar al Delta de l'Ebre la setmana passada. Fins ara, la tortuga careta mai havia fet una posta a la Costa Brava i, de fet, només s'havia detectat exemplars d'aquesta espècie a Platja d'Aro el 2021 mentre sortia de l'aigua.
Des de la Generalitat recorden que la tortuga careta fa la posta coincidint amb l'època d'estiu, quan més gent hi ha a les platges. A més, els experts assenyalen que es tracta d'una espècie molt vulnerable en el seu procés d'incubació. Per això, demanen que, en cas de trobar un exemplar, s'avisi de seguida al 112 i no es molesti l'animal ni se li facin fotografies amb flaix.
La temporada de cria de la tortuga careta arrenca a principis del mes de juny i es perllonga fins a finals d’octubre. Les mares solen fer els nius entre mitjans de juny i finals de juliol, i les cries comencen a emergir a partir de principis d’agost fins a mitjans o finals d’octubre.
La nidificació de tortugues careta a la Mediterrània occidental va començar fa entre deu i quinze anys, el que indica un canvi de comportament motivat probablement pel canvi climàtic. Històricament hi havia hagut presència d’exemplars de juvenils i subadults que s’hi alimentaven, però fins llavors no havien vingut femelles a reproduir-se.
- Entrega de medalles als figuerencs que enguany celebren el seu 90è aniversari
- Aquest és el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres 2024
- Fires de Figueres 2024: com es planteja la setmana? Guia dels actes més destacats
- Aquests són els 5 pobles més lletjos de Catalunya, segons la IA
- Detenen l'home que va agredir dos treballadors i tres gossos a la protectora d'animals de Figueres
- Mor Núria Casamajó i Ruiz, mare de Carles Puigdemont
- Aquesta és la programació del dissabte 27 d'abril de les Fires de Figueres 2024
- Enquesta de les eleccions de Catalunya: el PSC es referma al capdavant i Junts pren la davantera en el pols amb ERC