El barri de Pedret, editat pel Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions de l'Ajuntament de Girona, es va presentar ahir al Centre Cívic del barri en qüestió. Aquest és el volum número 13 de la col·lecció Història Urbana de Girona, que recopila el passat de diferents zones de la ciutat, des dels seus orígens a l'època romana fins a l'edat mitjana.

Els historiadors i arqueòlegs Josep M. Nolla, Jordi Sagrera i Eduard Canal repeteixen com a autors en aquesta última entrega. I han comptat amb la participació de Pere Freixas, doctor en història de l'art. A l'acte, presidit per l'alcaldessa Marta Madrenas, hi van intervenir tres dels autors -faltava Canals- i Joan Boades, cap de Publicacions de l'Ajuntament. La sala es va omplir amb una quarantena d'assistents que complien amb les mesures sanitàries.

L'edició del llibre ha estat possible gràcies a la recopilació d'informació procedent de diferents arxius. «Fa vint-i-cinc anys que es treballa en aquesta col·lecció», va destacar Boades, i va recordar que també s'han publicat tres plànols de gran format i un atles del segle XVI.

Durant segles, Pedret va ser l'entrada a la part emmurallada de Girona i «patia molt la guerra». La part més destacada del barri eren la desena de pedreres; algunes en actiu fins al segle XIX. D'aquí s'extreia «el conegut popularment com a marbre blau», que es va utilitzar per construir edificis de tot el país. «És difícil imaginar el protagonisme que tenia Pedret a l'època Medieval», va explicar Freixas. Concretament al segle XIV, una dotzena part de la població de Girona es dedicava a la construcció. «Hem registrat uns dos-cents picapedrers a la ciutat i això fa pensar que el motor principal de l'economia de l'època a Girona no seria la tèxtil, sinó la construcció».

Els autors van revelar les dificultats amb què s'han topat com la impossibilitat de veure les restes de les pedreres «perquè hi passa la via del tren» o aconseguir cartografia el Ter de l'època «perquè no hi ha informació precisa».

«Estem descobrint que Pedret és una part essencial de Girona perquè amb les seves pedres s'ha construït gran part de la ciutat», va dir Madrenas. Abans de concloure l'acte, es va agrair la feina desinteressada dels quatre autors.