Llegia com un bon amic es queixava del nou tram de carril bici que s'ha obert a la zona de Sant Ponç de Girona. La posada en funcionament d'aquest equipament ha eliminat aparcaments gratuïts dels quals gaudien els veïns de la zona i dels usuaris del GEiEG. Dono per segur que el dibuix d'aquest nou recorregut coincideix amb el que preveu el famós Pla de mobilitat, el document que havia d'explicar les estratègies per fer del municipi un espai convivencial on compartir espai els residents, els vehicles de tot tipus i els passants. Qualsevol aspecte de Girona hauria de tenir un pla així. Sempre és molt millor un pla estratègic coix que no tenir cap idea de cap on ha d'anar la ciutat. I si somiem, el que ens faria feliços seria un pla de ciutat global, escrit i detallat. Però això ja és picar molt alt. Els fluxos electorals de quatre anys no afavoreixen aquest ideal. I si no em creieu, feu una ullada, ja ara, a les xarxes socials, per comprovar que uns i altres comencen a fer cas a les queixes alveolars més que a la part propositiva. Si un veí es queixa del que passa a sota de casa seva, de seguida obté una resposta del polític o política de torn per fer el problema enorme o insignificant. Tot i que, per ser justos, la cosa tendeix més a fer les coses grosses que no pas a treure ferro.
Entenc que el dia que es va estar treballant el Pla de mobilitat no hi érem tots els ciutadans a la taula. I que, un cop aprovat, ningú, absolutament ningú, se'l va llegir. Les coses de tots solen valer molt més barates que les que ens toquen els nassos. Potser caldria posar remei al desori aviat. Perquè una ciutat que aposta descaradament pel turisme vinculat a la bicicleta, i que aspira a tenir espais amables a l'estil de l'Europa moderna, on conviuen bicicletes i residents, menys contaminada i més pacífica, ha de saber jugar amb les dimensions que la història, les pedres i l'urbanisme li han regalat. I sobretot, també, amb l'educació dels seus veïns. A veure si la clau no serà aquesta, perquè tot vagi sobre rodes: l'educació!
